Els qui feren la festa dels 40 anys, feren una festa realment entranyable i per recordar tota la vida. El dia 27 d’octubre es reuniren al Planell i des d’allí anaren a fer-se la fotografia oficial al poliesportiu. Després anaren al col.legi on els va rebre el seu mestre el Sr. Vilanova, que els va ensenyar una de les exposicions que havien fet al col.legi, treballs de pirograbats, marketeria, pintures, tallers, brodats de les dones. Feren una xerrada. S’estigueren a la classe i feren una foto.

També els qui aquest any complien els 65 anys –els nascuts a l’any 1936– celebraren la seva festa amb gran alegria. Feren el recorregut pels museus del poble i acabaren dinant a l’Amoca, on recordaren vells 9 temps, i es repartiren els pertinents regals i acabaren la jornada amb un bon ball.

 

Amb un temps primaveral les famílies linyolenques –d’aquí i de fora– visitaren als seus avantpassats, al cementiri que es va veure ple de gom a gom. El cementiri, i ja és una tradició linyolenca que ve d’anys enrere, estava molt ben arreglat.
 

El passat 10 de novembre i tal com ja és habitual al nostre poble en els últims anys, es va celebrar la Festa dels 50, dels nascuts el 1951.

Després de les reunions prèvies corresponents i de les tasques d’una comissió encarregada, el dia 10 de novembre a 2/4 de 12 de migdia, ens vam trobar 34 –dels 64 possibles– dels nascuts a meitat del segle XX. Un cop fets els retrobaments, les salutacions i les presentacions en alguns casos, vam començar les activitats previstes. En primer lloc una comissió va portar una ofrena floral al cementiri a dos coetanis que ja no estan entre nosaltres. A continuació vam visitar el Museu de Cal Valent, el del Pere Ramon i el de Cal Puigpinós, per acabar als Aquaris Linyola.

A continuació vàrem anar a la plaça Pau Casals a fer-nos les fotografies de rigor. Tot seguit ens vam apropar al restaurant Amoca a fer el dinar commemoratiu.

Un cop dinats i després de gaudir d’una bona estona de conversa, de records i de ball, ens vàrem acomiadar fins als 60, 65...
 

Passats uns dies després de Tots Sants, ens vingué primer un fred siberià, per després passar a ser polar, acompanyat d’abundants pluges que han fet que els pagesos estiguin dies a tornar als camps. Després ja ens va fer un fred de tardor i d’hivern.

O sigui que es feren realitat els refranys: Per tots Sants, els blats sembrats i tots els fruits guardats. I sobre la pluja Pluja de tardor, fa bona saó i si a l’hivern fa fred Hivern de gelades, molt gra i poca palla, o Hivern de molta gelada, fruita assegurada i en quan a les cases, El foc a l’hivern és mig aliment, de totes maneres, el pagès pessimista, encara que les coses li vagin de cara sempre respon: Ull, lo que no es fa en cent anys es fa en una hora. I sobre les Festes de Nadal, una recomanació pels menjars: Molts volen fer bondat, quan el temps se’ls ha passat. I per tothom la dita: Si vols un bon dia, feste la barba; un bon mes mata el porc; un bon any, casa’t; una bona vida, fes-te capellà.
 

El dissabte 17 de novembre tingué lloc la inauguració de l’Exposició sobre l’aigua i el Canal i Domènec Cardenal i vpàrem tenir la sort d’escoltar al geògraf Jaume Mateu Giral, que va fer una àmplia exposició i de manera magistral del tema, que agradà al públic.

Des de BARRET PICAT recomanem les obres de Jaume Mateu Giral:

- La Pagesia urgellenca abans del Canal. Fundació Salvador Vives. 1982 

- Agricultura i Ramaderia al Pla d’Urgell. Pagès Editors. Col. Seminari. 1992.

- El tresor dels Canals d’Urgell. Pagès Editors. 1996.

- L’enginyer Domingo Cardenal (1825-1901). Pagès Editors. 2000.
 

Primer fou el Jordi Duart Barrera. Durant anys havia facilitat informació i fotos sobre el ciclisme. En la darrera conversa que hi vaig tenir, em digué que el món del ciclisme linyolenc necessitava d’una persona jove entre 27 o 35 anys que es dediqués en cos i ànima al ciclisme i als joves, ja que Linyola, tenia prou entitat i jovent com per un bon club de ciclisme. Al seu enterrament hi hagué assistència de molta gent. El nostre condol als familiars. E.P.D.

Després va morir, la Dolors Mata Palou. Li havíem fet algunes entrevistes per parlar del cinema Mingo i ens havia deixat fotos per publicar a Com passa el temps! El nostre condol a la família. A.C.S.
 

El Partit Socialista-Ciutadans pel Canvi va organitzar el dimecres dia 21 de novembre, una conferència a la sala Pau Casals, que va anar a càrrec del sociòleg, escriptor i conseller de RTVE Pep Mòdol Pifarré, que dissertà sobre “La Globalització del Conflicte”. La seva conferència va satisfer al nombrós públic que omplí la sala.
 

El divendres 30 de novembre l’Associació de Dones Linyola, va fer la seva assemblea anual, en que recordaren de manera especial a la qui havia estat la seva presidenta Paquita Vergé Batlle, i es seguiren els punts de l’ordre del dia habitual.

En el proper número informarem de com ha quedat la seva Junta.
 

Hay cosas que no solo pasan en Nueva York, pel·lícula co-dirigida per Ferran Blanch, fou estrenada al cinema Planell el dia 7 de desembre, i que va comptar amb la presència de diferentes persones que intervingueren en la pel·lícula i que fou seguit per un nombrós públic.
 

Francesc Foguet i Boreu, (1971) que va defensar la seva tesis doctoral, Teatre, guerra i revolució. Barcelona (1936-1939), i que tingué la màxima nota: excel·lent Cum Laude. (En aquest número en trobareu un extracte).

Francesc Foguet fins avui ha publicat dos llibres Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver i El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) i part d’un llibre a Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX. (El Segle Romàntic).

Col·laborador habitual, com a crític de llibres de teatre, de les revistes El Pou de les Lletres (des de 1997), Tranversal (des de 1999) i del suplement Avui Cultura (des de 1999).

I també col·laborador habitual, en articles de balanç crític del panorama teatral, de Catalan Review (des de 1994) Anuari, d’Enciclopèdia Catalana (des de 1996) i Larousse (des de 1999).

Ha col·laborat en articles a les millors revistes catalanes com Serra d’Or, Revista de Catalunya, Els Marges, El Contemporani, L ‘Avenç, Faig Arts, Dovella, etc...

Sabem que tindrà un gran futur dins de les lletres catalanes.