És just reconèixer que a principis del segle XXI, Linyola té el futur ben encarat. En el darrer número es parlava de diferentes festes d’aniversari, que ajunta a persones que pensen de manera diferent, però que accepten reunir-se o fer una festa amb els seus companys d’infància o de joves. Ara en aquest número, llegireu com han anat les festes de Nadal –amb totes les seves activitats– i la Festa de Sant Antoni i Carnaval i tindreu notícia de la festa de santa Àgueda i de la dels quintos i apol.lònies, perquè hi ha desenes de persones que sacrifiquen el seu temps i dediquen el seu esforç en bé de que la major part de linyolencs, ens ho passem força bé.
Els jubilats, degut al seu gran nombre de persones, necessiten una Llar de Dia, de manera immediata. Per poder-la fer cal un pacte entre totes les forces polítiques i sabent exactament el que es té de dema-nar a l’administració. En els darrers 30 anys s’han fet diferents provatures, però ara cal que es vagi a totes per fer-ho realitzat. En aquest número tindreu un estudi fet per Francesc Foguet, sobre la col.laboració de Valeri Serra a la revista “La Creu del Montseny”, revista de la que era redactor junt amb mossèn Jacint Verdaguer –el pare de la literatura moderna catalana– de qui aquest any es celebra el centenari de la seva mort. Hi llegireu alguns articles que hi publicà, alguns d’ells inspirats en Linyola. En propers números podreu continuar llegint algunes de les narracions de Valeri Serra.
També la revista publica articles d’opinió sobre l’Europa de les Nacions, la Globalització del planeta, o el racisme. Tres aspectes en la que tots els ciutadans ens tenim de començar a posicionar. En l’aspecte globalització veieu, el que passa al món amb la caiguda d’Enron, amb una devaluació a l’Argentina, o que Lear decideixi a USA, tancar la fàbrica de Cervera amb 1.200 treballadors.
Estem en un país –Catalunya– i en un moment en què hi ha gent que es comença a treure la son de les orelles i que comença a fabricar noves regles de joc... i s’està organitzant per jugar-les... mentre d’altres van mirant com ara els diners recaptats que no tornen a Catalunya ja són un bilió quatre-cents mil milions de pessetes, i es necessiten diners per les Llars de Dia, i per l’ ensenyament –l’ escola de Linyola. Si es vol escolaritzar immigrants, no es pot obrir la porta d’una classe, en un mes de febrer i fer-hi entrar dos alumnes nous que no coneguin cap paraula de català –ja t’ han fotut el curs enlaire, em deia un professor– sinó començar un curs de recepció –on aprenguin la llengua– fet en una aula especial, però per això fa falta diners i professors.
I de l’euro? Cap problema. A mig mes de febrer, ningú va amb pes-setes.
I ja es veuen euros francesos. Per què no es va permetre de fer-ne de catalans?
Barret Picat, març de 2002
