El súmmum del cinisme consisteix en el fet que una persona es presenta a l’Ajuntament del seu poble o ciutat a través d’un partit polític i una vegada ha accedit al govern municipal, al poder, nega que faci política, però vota o s’absté en els plenaris. Només l’oposició, que no governa, fa política.

Qui se’l creu tot aquest embolic? Només qui té una concepció negativa de la cosa pública, qui té interessos privats i els vol per sobre dels públics, qui ensarrona amb propaganda; en definitiva qui no creu –ni ha estat educat– en la democràcia real.

JOAN BORDA
 

Estava durant les festes de Nadal, sopant amb uns amics i el tema era l’euro. En un moment vaig comentar que amb l’entrada a Europa, a veure si disposaríem del benestar social del que gaudeixen els països del nord... em se van tirar al damunt: “ningú vivia més bé que nosaltres”, “ningú estava com nosaltres”, cap d’aquells països del nord, estaven menjant el que menjàvem i bevíem en aquells moments... per la senzilla raó què no ho podien pagar. Davant la unanimitat de criteris, vaig callar...

Avui, 19 de gener del 2002 he comprat “El País”. Hi ha un article de Vicenç Amigó, catedràtic de Política Pública a la Pompeu Fabra, que l’any 1962, fugint de la repressió franquista, s’exilià a Suècia, on es va casar amb una sueca. Explica que fa 8 anys, la seva sogra –de 84 anys– a Suècia i la seva mare a Barcelona es van trencar el fèmur. Per ser ciutadana sueca –amb independència de la renda que tens i dels familiars que visquin amb tu– la seva sogra, rebia l’assistència 5 vegades al dia pels Serveis d’Ajuda a la Família: La visita del matí la despertava, la rentava, la vestia i li donava l’esmorzar; la de migdia li feia el dinar; la de la tarda li fa companyia i li deixa llibres o revistes per llegir; la de la nit li feia i donava el sopar i la posava al llit i la darrera visita a les 2 de la matinada, l’assistenta la feia alçar i la portava al lavabo.

El 18% de la població sueca treballa en serveis de l’Estat de Benestar, amb una gran preparació. El servei abans descrit ho gestionen els ajuntaments. La seva mare, va ser cuidada per la seva filla, que tingué de fer mil combinacions, per poder-la atendre. En un país amb un augment de vells gran, la dona té de treballar i atendre als seus grans, sense cap ajuda de cap servei social. Enteneu ara perquè és un dels llocs del món amb l’índex de fertilitat més baix del món?

Per altre costat ha sorgit la discussió dels condons. I la notícia de que els embarassos –i aborts– de noies de 14 a 17 i de posar màquines de condons als centres d’ensenyament secundari, en el mateix “El Pais”, Joan Subirats catedràtic de ciència política, explica que aquí si el jovent es troba amb un embolic no saben on acudir... en canvi a les infermeries dels centres d’ensenyament secundari francesos, en cas de necessitat els faciliten la pildora postcoital –i aquí busca qui t’ha pegat, a on vas?. Les holandeses a partir dels 11 anys, poden accedir sense cap problema a qualsevol mètode anticonceptiu si ho necessiten i tenen centres per anar, específics per jovent. No tenen ni de llarg, tants embarassos, ni aborts, com hi ha a l’Estat Espanyol. A Catalunya, els centres de secundària, no tenen infermeries, dificultats per obtenir la píndola del dia després, i els joves per manca de centres dirigits a ells, no saben a on acudir –sense la companyia dels pares– en cas de dubtes sobre la Sida o sobre l’embaràs...

A tot això –entre d’altres aspectes– era al que em referia quan reclamava l’estat de benestar del que gaudeixen aquests països.

IMMA
 

Durant aquests últims sis mesos, hem anat veient com una inexplicable repressió violenta queia sobre el jovent de les terres de Ponent. Sense motius aparents, en alguns només que simples criaturades, han portat diversos joves ponentins a l’hospital per agressions dels mossos, l’últim un noi de Vilanova de Bellpuig que per haver ensenyat els seus anals sense cap més motiu que una burla de dissabte a la nit d’un jove, va haver de ser ingressat a l’hospital perquè els Mossos d’Esquadra el van apallissar tan brutalment que li van trencar el braç, a més de nombroses contusions.

Aquest no ha estat el primer braç que trenquen els mossos, “la nostra policia” (deu ser la nostra perquè apallissa els nostres joves), sembla ser hi ha una clara intenció d’una repressió injustificada contra els nostres joves. Això significa que els directors d’aquesta política, com consellers de governació, deixen una mà solta i animen a la repressió indiscriminada cap a un jovent en una situació social d’atur, de desànim per un futur que no existeix i sense cap més alternativa que l’alcohol i les drogues com a element alliberador.

Ja n’hi ha prou! No volem que gent que no són més que el fruit de les males polítiques agrícoles de Convergència i PP, i que han de treballar amb una pistola perquè és l’única “sortida digna”, apallissin als seus propis veïns i germans. Ja n’hi ha prou! De personatges que pensen que portant un uniforme i una arma pensin que tothom els ha d’obeïr sota els seus criteris arbitraris i feixistes.

L’ESPENTA- Linyola