A la matinada del dissabte 15 de desembre va començar a caure una gran nevada.

Va nevar durant tot el matí, per alegria de la mainada que es llançaren al carrer a jugar i a fer ninots de neu. D’altra gent s’ho mirava amb més preocupació. Arribaven notícies de tot Catalunya amb gent que s’havien quedat atrapats –alguns hi passarien 48 hores– a la carretera. I ben aviat es va poder comprovar que la nevada, que a la Vall d’Aran, no passaria de fer pessigolles, aquí ens paralitzava completament. Les ciutats quedaven col.lapsades, els pobles també i les carreteres, així no hi hagué transport escolar durant uns dies i els ramaders demanaven que es declarés el Pla d’Urgell zona catastròfica.

A tot això hi havia gent que esperava que l’ajuntament els netegés les voreres de davant de casa i l’ajuntament esperava que els veïns es netegessin les seves voreres. Mentre en poblacions, un cop va acabar de nevar, s’organitzaren i retiraren amb excavadores tota la neu dels carrers, en d’altres es va pensar, això ja es desgelarà per sí sol... i vingueren els accidents domèstics.
 

Estem a sota 6 o C, cridaven.... avui hem arribat a –11 o C... fa 72 hores que no hem arribat als 0 o C. La nevada vingué acompanyada d’un fred terrible, que va gelar carreteres, camins i tot el que se li va posar pel davant, fins i tot el pantà del barranc.

Durant dies hi hagué moltes dificultats per qualsevol tipus de transport, i això va tallar el trànsit pesat de les carreteres. Bona part de les empreses, tingueren de fer per força, un o dos dies de festa. Les calefaccions anaren al màxim de les seves possibilitats en totes les cases. I només ens quedè el consol d’any de neus, any de béns, però de moment molta gent ha patit aquests dies, des del ramader fins al comerciant.
 

Un dels temes de conversa de les darreries de l’any 2001, fou si ens en sortiríem amb l’euro. El 15 de desembre, tothom ja va anar a buscar el seu “monedero” de 2.000 ptes en monedes d’euro i després el dia 2 de gener tot va començar a funcionar. Nosaltres, igual que els 300 milions d’europeus ens hi hem acostumat... és el principi d’una Europa econòmicament unida. Adéu a les expressions “pesseter” o “ets més fals que un duro sevillano”...
 

El dia 29 de desembre a la Diputació de Lleida, es va fer la compra per 900 milions de pessetes, dels terrenys que ocupava l’Estany d’Ivars. Ara sí que comença el compte enrere per la seva posada en marxa i es diu que el 2003, l’Estany es posarà en funcionament. El pressupost total del que s’hi pensa invertir és de 1.400 milions de pessetes.

Tot va començar quan la Conselleria de Medi Ambient el dia 5 d’abril de 1994 aprovà el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany d’Ivars.

L’1 de febrer de 1995 es feia una aprovació provisional del Pla i l’11 d’octubre de 1995, el Govern de la Generalitat aprovava definitivament el Pla Especial.

Des de BARRET PICAT hem anat explicant tots aquests passos i fent crides a comerciants, per si es volien preparar de cara al turisme –renovació de locals, cuines, lavabos, cases de pagès– que ens pot venir en els propers anys. Ara la cosa va de veritat.
 

El moviment dels sagraments a la parròquia de Linyola fou 26 –8 nens i 18 nenes– batejats, 9 casaments celebrats a l’església i 38 enterraments –19 homes i 19 dones–. Quant als comptes parroquials el més interessant és saber que el cost de les tres campanes fou de 6.035.166 pessetes i que els treballs d’instal·lació foren de 402.041 pessetes. Pel seu pagament es va comptar amb les aportacions dels fidels que entre col.lecta i donatius aportaren 950.785 ptes. i 2.000.000 que foren entregades per l’Associació de l’Apostolat de l’oració. Encara no hi havia les subvencions de les institucions públiques com l’Ajuntament o la Diputació de Lleida.
 

Degut a les gelades i als carrers gelats, es tingueren de suspendre el Concert de Nadal de l’escola de música, la cantada de Nadales dels alumnes de l’escola El Sitjar, la representació del pessebre vivent dels nois/es del Cau la nit del 24 de desembre.
 

Si bé algunes vegades a l’Escola el Sitjar o bé al parvulari, ja fa anys que el Papà Noel visitava als nens, aquest any aconvidat per l’Associació de comerciants i empresaris, es va passejar durant la tarda del dissabte portant l’alegria a tota la mainada, que aquella nit o a la matinada següent reberen a les seves cases els regals –gairebé tot productes electrònics, play station, patinets, Harry Potters i El Senyor dels Anyells– i a jugar durant totes les festes.
 

L’AMPA i els membres del CAU, prepararen al poliesportiu, tot un seguit d’activitats d’esbarjo pels nens de la vila, els dies 27, 28 i 29 de desembre, que pagant una mòdica entrada podien gaudir de molts jocs i de la companyia de les seves amigues i amics Els nens s’ho han passat molt bé.
 

Durant els dies de Nadal, s’ha pogut visitar novament el diorama que representa de manera magistral, algun dels carrers del casc antic de la vila de Linyola, a l’entrada de l’ajuntament.
 

Malgrat que el temps no acompanyava –estavem sota zero graus– i que la gent no estava per voltar, el ball de tarda i nit va tenir força requesta i va comptar amb l’asistència de molts forasters. L’orquestra Passarela & Paco Formoso, alegraren al vetllada amb les seves músiques.
 

El dia 29 de desembre, la jovenalla d’aquest poble que es volgué divertir va assistir a un acte ja tradicional, dins de les Festes de Nadal, l’hora del Conte que es va fer a la biblioteca Salvador Espriu i que va comptar amb la famosa companyia de titelles “Pengim-penjam” que va alegrar la jornada als nens, amb la seva actuació.
 

Mai havia tingut tant presència de gent la vinguda del xamberlain i “fer cagar el tió”. El poliesportiu s’omplí de gom a gom. I el cas és que després d’agafar les cartes als nens per fer-les arribar als Reis d’Orient, aquests reberen els seus petits regals, fent cagar el tió, es va procedir a un dels actes més populars d’aquestes festes, la rifa de Nadal de l’AMPA, que sorteja tot una sèrie de lots –gràcies a la col.laboració de pràcticament tots els comerciants de la vila– i que sempre acostuma a tocar alguna cosa. La gent va marxar molt satisfeta cap a casa, molt amb els regals.
 

Hi hagué rovelló en diferents locals del poble i les colles ho celebraren en companyia. Una pluja fina, no va deixar que hi hagués gaire gatzara al carrer i no foren tants els qui celebraren el Nadal a la plaça de l’església.
 

Un dels anys en que els Reis vingueren més proveïts i amb més patges que mai. També a esperar-los tant a l’entrada del poble, com a l’església, hi havia molta gent i la rebuda fou magnífica. Tiraren gran quantitat de caramels en tot el seu trajecte. L’escenificació del pessebre vivent a l’església, l’entrada dels Reis, els discursos de benvinguda i desig de pau al món i tot seguit el començament de repartiment dels regals ompliren de joia a tots els nens i nenes de Linyola.
 

El grup de teatre del Palau d’Anglesola vingué a representar la peça de teatre “Els Pastorets”, al poliesportiu de Linyola i a la tarda de Reis, davant d’un públic selecte, però poc nombrós, que aplaudí i molt la seva interpretació.

En el darrer Ple municipal de l’any 2001 s’aprovaren els pressupostos de l’any 2002, que havien presentat l’equip de govern, després d’un empat a 5, al votar AIPN i el Grup Mixt contra els pressupostos, però CiU els va poder tirar endavant gràcies al vot de qualitat de l’alcalde Jaume Flaquer.
 

Aquest any el Cau ha dut a terme la tercera edició del Pessebre Vivent a Linyola. L’esforç d’enguany ha estat reconegut tant per tota la gent del poble com pels foranis que van poder assisitir en alguna de les dues representacions que es van realitzar.

Es van superar totes les previsions, ja que en tan sols dues hores d’escenificació es van comptabilitzar prop de 1.200 espectadors, superant notòriament representacions ja consolidades com les de Camarasa, Sudanell o Sant Martí de Maldà.

Vàrem ser l’únic grup de tota la província de Lleida, que el dia 26 de desembre, no va suspendre la representació per l’onada de fred que ens oprimia.

En la representació d’enguany van participar prop de vuitanta persones, donant suport logístic o com a figurants, entre els quals hi havia: nens, pares i monitors, repartits en 25 escenes, imitant arts i oficis antics, diversos quadres del naixement de Jesús, i moments de la vida quotidiana de l’època.

Passejant pel pessebre, contemplant l’espectacle visual, hom tenia la sensació d’ésser transportat en el temps, com espectador de la vida passada que va marcar el benavenir de la nostra història.

Val a dir que el gran èxit d’enguany no hagués estat possible sense la inestimable col·laboració de pares, el suport d’entitats del poble, l’aportació i cessió de material fet per diversa gent i sobretot la gran paciència dels veïns de la zona on es va dur a terme l’esdeveniment. A tots ells el Cau vol agrair el gest d’atenció que vam rebre.

Aquest reconeixement ens ajudarà a consolidar un esdeveniment que creiem és necessari tant per vestir la festivitat de Nadal com per donar a conèixer el poble de Linyola.

Però no tot són flors i violes, som conscients que vàrem tenir errades; es va fer poca propaganda, vam confondre a molta gent amb els horaris i dates de representació i diverses persones van patir fred. Com aquests i altres detalls procurarem perfilar-los en la futura edició, esperant poder-vos sorprendre gratament.

Per acabar agrairíem que tothom que es vulgui desprendre d’objectes, estris i mobles, antics, rovellats o malmesos ens ho fes saber, segur que ens pot ajudar per decorar el proper Pessebre Vivent.

EL Cau
 

Un dels primers efectes negatius de la nevada, fou que les ADOLI tingueren de suspendre l’excursió que tenien programada per anar a veure La Cubana. Aquesta excursió es féu el dia 12 de gener i les assistents s’ho passaren molt bé.

La junta Directiva de les Adoli ha quedat de la següent manera:
Presidenta: Rosa Mendiola Cases
Sotspresidenta: Avelina Pujades Balagué
Secretària: M. Àngels Bravo Miguel
Tresorera: M. Carme Martí Solé
Vocals: Rosita Prat Guàrdia, Teresa Balagué Solé, Tresina Mata Piqué, Engràcia Bravo Miguel, Paquita Mas Oliva
 

Després de diferents “cambalaches”, “acosos y derribos”, Endesa es va quedar el monopoli elèctric de Catalunya. El seu president Martín Villa –exconseller nacional del movimiento, ex-delegat nacional del sindicato español universitario (SEU), exprocurador a les Corts franquistes, exgovernador civil de Barcelona...– ha continuat amb la història de sempre. Treure els diners de Catalunya per anar-los a fer les Amèriques, a reconquerir l’Imperio i aquí les línies, antiquades, són la causa de molts focs al bosc i de moltes tallades de llum. La darrera el 8 de gener de 3/4 de 9 a 3/4 de 10. Sense previ avís i amb nocturnitat. El poble català, està cansat del mal servei d’aquesta companyia elèctrica.
 

Ara sembla que ja s’hi ha posat de fort i alguns diuen que per la Festa Major de maig ja les tindrem acabades, d’altres ho allarguen a la d’agost, amb el que coincideixen pessimistes i optimistes, en què durant aquest any s’haurà acabat aquesta important obra, que marcarà noves “fronteres” i que esperem que serveixi per millorar la vida qualitativa de la vila a la curta i la vida econòmica –formació d’algun polígon industrial?– a mig termini.

També sembla que properament es faran obres complementàries a la Depuradora.

També tot sembla indicar que aquest any tornarà a ser un any de moltes obres –construcció de pisos– a Linyola. Afavorirà a totes les empreses de serveis. Millorarà la vida de la vila.
 

El dissabte 19 de gener es va celebrar un “raid” de cavalls des de Linyola: passava per Cal Sans, després anava a Ivars d’Urgell, i a Vallverd i cap a Linyola. Es feia un parell de tombs i un total de 45 km.

Durant la festa es féu un esmorzar popular, amb xulles de porc fregides, mercat de productes artesanals, demostració d’oficis antics, Exposició d’Ornitologia organitzada pel Club d’ocells del Pla d’Urgell, que es féu al cinema Planell, proves d’ensinistrament de gossos, demostració de trineus amb gossos nòrdics, exposició i exhibició de falcons, exhibició de doma clàssica, passejada amb ponis, guarniment de cavalls, i a la sortida de la missa major, benedicció de cavalls i animals i els Tres Tombs de Sant Antoni, que fan els cavalls pels carrers de Linyola.

Els visitants s’anaren encantant en els estands i veient les exhibicions i menjant el que podien, a les 11 hores ja s’havien acabat les xulles, l’estand de la Cooperativa del Camp amb la seva vedella, va fer les delícies dels visitants i les Adoli acabaren les existències, i l’exposició del Robert Pérez no donava l’abast per l’entrada de gent que admiraven la seva obra. La gent tenia on entretenir-se i tothom va marxar content.

Per la tarda hi hagué el concurs de gossos –amb cada vegada més gossos de fora, que vénen al nostre concurs– i s’acabà la jornada amb uns balls de música country.

Èxit d’organització i de visitants i cada cop anem agafant més protagonisme als mitjans de comunicació.
 

El dissabte 26 de gener, uns quintos que ja no tenen d’anar a la mili i ningú els sortejarà, van celebrar encara amb més alegria que mai, la seva festa, seguint les pautes marcades pels seus antecessors, esmorzar, petards a dojo, dinar a l’Amoca i a la nit a fer la festa amb els seus grups, música per ells i els seus amics de la comarca.

Actuà el grup Sublevación de Linyola –format per l’Àleix Guzman, Xavier Mas i Joan Falcó– i els de fora Germenes, Disidencia i Matando Gratix.
 

L’Associació de Dones de Linyola (ADOLI) el dia 2 de febrer celebrà la festa de Santa Àgueda, amb un berenar-sopar al poliesportiu que va reunir a més de 150 sòcies. Després es féu el tradicional ball, en el que es ballà el ball del fanalet.

Aquest mateix dia es celebrava la Candelària. Moltes dones compraren diferents tipus de coques i altres menjars que anaren a beneir a l’església, que estava plena.
 

El dia 30 de novembre els qui feren 25 anys, es reuniren per passar-ho bé i recordar els temps passats –escola, festa de quintos i apol·lònies... Un grup molt marxós que ja prepara la propera.
 

La Festa de Carnestoltes, a Linyola es va mantenint, encara que des del darrer any, la gent disfressa als nens perquè vagin a peu, i no van en carrosses. La festa que es celebrà el 9 de febrer, començà a les 9 del matí amb un esmorzar popular, a base d’arengada, llongonissa, butxe, pa i vi. Com sempre es liquidaren pràcticament totes les existències.

A partir de les 11 del matí la plaça Planell es començà a veure concorreguda per les disfresses de la mainada i més grans, i animada pel grup d’animació Prou de Brou i que recorregueren els carrers de la vila.

A les 2 de la tarda, les colles prepararen els seus dinars al poliesportiu i uns centenars de persones dinaren amb gran alegria al poliesportiu.

A partir de les 6 de la tarda, el grup Prou de Brou acompanyà a la mainada des de la plaça Planell, on feren la darrera actuació i començà el ball de tarda.

Per la nit es va fer ja el tradicional ball, amb les disfresses de grans i petits, individuals, parelles o grups. La participació fou notable, però només es disfresaren els nens/es.
 

L’Associació de Comerciants i Empresaris, va programar l’actuació en el poliesportiu, el dissabte 16 de febrer, del Grup de Teatre de Castellserà, que va representar l’obra “Quan ell és ell... i ella”. L’obra fou seguida per un nombrós públic. És lloable l’acció de l’Associació de Comerciants.
 

El famós escriptor d’Arbeca, Vidal Vidal (1958) va passar a fer una conferència per la Biblioteca, per donar una conferència sobre “El present i el futur del català”. Autor d’obres com Oest Salvatge, i Les Rutes de Ponent: L’oració dels perduts, El país de les pomes, La porta del cel, El centre del món i la monumental La Ciutat de l’Oblit. Té obres d’articles periodístics com Tots venim d’Arbeca...

La bibliotecària Montse Espina, que amb el seu treball diari i el seu esforç ha convertit la Biblioteca Salvador Espriu, en un veritable centre cultural actiu, mitjançant les exposicions que de manera continuada s’hi fan i les conferències i xerrades que hi tenen lloc. Només cal seguir les informacions que ens dóna a BARRET PICAT.
 

Tot va començar el dia que al programa “Set de nit” demanaven cases per fer un programa i aquests de l’Amoca, que sempre estan a punt, van oferir la seva. Al final va resultar ser una altra de les conyes del programa, però més endavant van trucar per si volien anar de públic. Tu diràs! I com els gitanos que allí on van un van tots, van agafar la “fragoneta” i el “crio” i cap allà a la tele3 falta gent!

Oh, l’escalinata, un bon marc per fer una foto però sense màquina. A la sala d’espera cada membre del clan ja va marcar una taula per menjar. Una altra cosa potser no la sabran fer, però menjar... També van donar una bonica samarreta que serà l’enveja de l’estiu, o no. Un d’aquells que també feia el ruc buscava voluntaris per cridar i la Dolors no va voler sortir. Quina llàstima, perquè ho hauria rebentat tot. Sense més preàmbuls els van conduir cap al plató i ...”me l’imaginava més gran”. Renoi que arriba a ser petit això de la tele. Allí asseguts s’han ficat al mig de l’ou perquè els vegin bé a Linyola. Per fi han vist al Toni Soler, i els ha saludat. Pregunta d’on són i li diuen que Linyola i ni cas, no se’n recorda pobre xiquet i això que són mig públic. Caram, caram, això de ser públic dijous i divendres es collonut (però després de més de dues hores allí asseguts ja no és tan bona idea).

De fet el qui els va impactar més va ser en Toni Albà. És un crak dins i fora de guió. Osti, tu, què van riure. La Sònia Polanco també la imaginaven més gran i van trobar a faltar que fes de Margarida Batet. En Xueco Novell costa d’imaginar que fes notícies sèries. El Tomàs va impactar amb la cançó de “Pata negra” que no se la van poder treure en tota la nit. I el Pavlovski és un antipàtic. Vaja, en resum, van passar una estona molt divertida. Una excursió que ja parlen de fer-ne la segona part.

I les ditjoses fotos? Es van esperar que sortissin tots per fer la foto i sí, cap problema. De fet no gosaven perquè aquesta gent de la tele semblen d’un altre planeta i fan una mica de respecte, però al final bé. Amb l’orquestra i tot, es van fer fotos! I res, a fer xivarri cap a Linyola un altre cop.

Los 12