Josep M. Folguera Bonjorn
 BARRET PICAT 130 - FESTA DE SANT ANTONI - CARNAVAL

COMENTARIS SOBRE LA FESTA DE SANT ANTONI

Fou al número 94 de BARRET PICAT *(gener – febrer del 1996) on publicàvem el primer reportatge sobre la festa de sant Antoni. Sembla que fos ahir, oi?, però ja acabem de celebrar la setena. I què podem dir, en general, d’aquesta diada? Doncs, en primer lloc, valorar precisament això, la continuïtat. Una continuïtat que any rera any li dóna força a la festa i que seria impensable sense uns bons organitzadors que hi dediquen un munt d’hores per millorar les coses, per afegir nous actes i per coordinar-ho tot de manera excel·lent.

L’elevada participació del poble de Linyola, ja sigui a nivell individual (col·laboradors) com a nivell col·lectiu o d’entitats (Cooperativa del Camp, Associació de dones (ADOLI), Aquaris Linyola, grup de cetreria, etc.) és també fonamental perquè les coses surtin bé.

A banda de la bona feina dels organitzadors i dels col·laboradors, cal destacar l’èxit espatarrant del tema gastronòmic: l’esmorzar popular a base de xulles de porc fregides – boníssimes, per cert– té tanta acceptació que aquest any es van quedar curts en les previsions i molta gent es va quedar sense. La vedella de la Cooperativa també estava molt ben cuinada, cosa que els assistents, al llarg de tot el matí, vam poder comprovar amb molta satisfacció. I que me’n dieu dels productes de pastisseria de les dones de Linyola? Aquí, com gairebé cada any, l’èxit va ser arrasador; tinc entès que ho van esgotar pràcticament tot. La nostra sincera enhorabona.

Destacar també la presència d’una gran varietat d’animals: cavalls, ponis, ocells de cant, falcons, cabres, ànecs, conills, gossos de raça, etc. que és molt gratificant per a la gent en general, i sobretot pels més menuts que veuen, meravellats, com el poble es converteix, per un dia, en una mena de mini zoo on ells poden ser protagonistes tocant i acaronant als animals, pujant als ponis, etc.

Aquesta vegada, com gairebé sempre, el pitjor enemic de la diada fou el temps; el fred i una boira tossuda i irrespectuosa van descolorir una mica alguns actes i gairebé n’impossibilitaren d’altres (exhibicions de caça de cetreria). Malgrat tot hi hagué una bona afluència de gent que, de ben segur, hagués augmentat de manera espectacular d’haver fet un dia assolellat.

Jaume Balcells i Palou
 

* Podeu trobar informació i fotografies sobre
les festes de Sant Antoni a Linyola als
números 94 – 100 - 106 – 112 – 118 i 124
de BARRET PICAT.
 

Imatges sobre la festa deSant Antoni
 
Els més petits, malgrat el fred i la boira, s’ho van passar d’allò més bé.
L’espectacle de doma clàssica fou tan breu com bonic. El fet de fer-ho davant del cinema Planell va
permetre que hi hagués força públic.
El fet de concentrar la majoria dels actes a la plaça Planell i al carrer Lleida va facilitar que la majoria de gent, tot i el fred, pogués gaudir-ne. 
Les components de l’Adoli van demostrar, una vegada més, les seves habilitats en l’elaboració de productes de rebosteria. Ho van vendre pràcticament tot.
Les paradetes de productes tradicionals també tenen força acceptació entre els linyolencs i visitants
de fora.
Els protagonistes de la fotografia ens van assegurar que l’any vinent tornarien, però que volien més xulles.

Carnaval
 
correu electrònic
Pàgina anterior
Pàgina inicial
Pàgina següent
1