Per Àngel Periel Navarro

Al llarg de l’any 1907

Dijous 3 de gener. El periòdic democràtic lleidatà El Pallaresa assabenta que a l’església parroquial de Linyola i enmig un important nombre de familiars i convidats distingits de la vila, de la ciutat de Lleida i també de tota la província, contragueren el sagramental matrimoni canònic Ramon Padulles i Tarragó, un dels propietaris linyolencs més distingits i força apreciat i la tan eixerida i gentil senyoreta Lluïsa Tarragó i Ruiz.

Dijous 14 de febrer. La llista definitiva de tots qui componien l’Ajuntament linyolenc quan la data i que ensems posseïen el dret de votar com a compromissaris a les eleccions de Senadors, estava constituïda dels senyors que expressem: l’alcalde, Ramon Coll i Civit; els regidors, Josep Reñé i Pujol, Josep Mas i Sans, Felip Majoral i Bergé, Jaume Pedrós i Tarragó, Josep Giné i Clua, Felip Cascalló i Vallés, Josep Niubó i Badia i Jaume Vilaplana i Guiu.

Dimarts 19 de febrer. Ernest d’Aguilar, el comandant en cap accidental de la Caixa de Reclutament de Balaguer, núm. 69, va signar el document que contenia la relació nominal dels reclutes pertanyents al partit judicial de Balaguer i llistats en l’organisme expressat que, a causa de pertànyer a la lleva de l’any 1905, devien concórrer a la concentració del dia 1r del març proper, ordenada de cara als efectes de la incorporació a les files de l’Exèrcit dels enumerats en aquella. I quan a Linyola, li correspongué fer-ho a Ramon Mas i Masot

Dimecres 27 de febrer. La Guàrdia civil de Belianes va detenir Bartomeu Tomàs i Toch, de 30 anys d’edat, per considerar-lo l’autor presumpte i responsable del furt d’un tapaboques a Ramon Terit Martí, veí de Linyola. En conseqüència, el sospitós passà a la disposició del Jutge municipal de Maldà.

Dijous 28 de febrer. És el Diario de Lérida qui a hores d’ara informa l’haver-se celebrat darrerament una Junta extraordinària del “Centre Excursionista de Lleida”, al llarg la qual es constituïren aquelles dues seccions que en el successiu devia restar subdividida l’entitat. Talment, Enric Arderiu i Valls, el linyolenc il·lustre, fou elegit president de la Secció Arqueològica d’ella, tot comptant amb Manel Giménez i Catalán, nomenat el vice-president de la mateixa i Lluís Izquierdo, que actuaria de secretari.

Dilluns 1r d’abril. A l’efectuar-se a l’Audiència de Lleida el sorteig del personal considerat apte per exercir com a jurats de les causes que durant el proper quatrimestre s’haurien de substanciar al Jutjat d’instrucció de Balaguer, en el referent a les “capacitats” resultaren elegits, entre altres, Jaume Coll i Civit i Ramon Trepat i Perera, ambdós de Linyola.

Dimarts 9 d’abril. Per tal de facilitar-se les tasques relacionades amb les properes eleccions de Diputats a Corts, a les instàncies d’Enric Vivanco, el president de la Junta Provincial del Cens Electoral de Lleida, el periòdic oficial que s’edita a la ciutat publicava el resum del Cens electoral provincial, tot contenint els pobles corresponents agrupats per districtes. D’aquesta manera, la localitat de Linyola, adscrita dins la demarcació del Districte Electoral de Balaguer, comptava un 1r Districte de 167 electors i un 2n Districte que aplegava altres 236 electors. A la vila hi havia un total de 403 persones que podien votar.

Dijous 22 d’agost. Al llarg la subhasta pública que es realitzava a la Diputació provincial, per tal de procurar la contractació d’aprovisionament dels materials necessaris destinats a la conservació d’algunes carreteres, la d’Alcanar a Serós resultà adjudicada provisionalment a Jaume Lluch. Tanmateix, per la manca de licitadors, resultaren desertes les sol·licituds corresponents a les carreteres de Mollerussa a Linyola i Bellcaire d’Urgell i de Bellpuig al Tallat.

Divendres 6 de setembre. El rotatiu Diario de Lérida inserta la relació nominal del col·lectiu d’aspirants als càrrecs de jutges i fiscals municipals dels pobles respectius. Dins el partit judicial de Balaguer, a la població de Linyola li constaven: Per a jutge, Josep Tarragó i Gilabert, Josep Giné i Pons i Antoni Serra i Vilaplana. De fiscals, Rafel Ferrer i Rabaiget i Silvestre Martí i Oriola.

El mateix dia, José Centaño Anchorena, governador civil de la província de Lleida, va signar la relació de les llicències d’ús d’armes, caça i pesca, lliurades pel Departament concernent a la responsabilitat seva, al llarg el mes d’agost proppassat. Uns afavorits de la concessió ho varen ser els linyolencs Teodor Llardeu i Solé i Sebastià Tella, els dos en relaciób a la de caça.

Dissabte 14 de setembre. Quan a la vesprada, al terme municipal de Linyola fou trobat el cos sense vida de la veïna del lloc Rosa Pedrós i Pedrós. El Jutjat local s’encarregà del preceptiu alçament del cadàver i de la instrucció de les diligències adients al cas.

Divendres 27 de setembre. Celebrades unes segones subhastes per la conservació de les carreteres provincials de Mollerussa a Linyola i Bellcaire d’Urgell i de Bellpuig al Tallat, el de la via primera va resultar adjudicada al linyolenc Josep Niubó, al preu anunciat. Respecte de la carretera segona, altre cop restà deserta la subhasta per la manca de licitadors.

A la capital de la província, des de les primeres hores del dia plovia a bots i barrals. I si bé que al mig matí començà amainar els carrers de Cavallers, la Palma i altres que discorrien en pendent varen convertir-se sobtadament en uns torrents impetuosos.

Del que respecta a la població d’Artesa de Segre, on a l’hora de clarejar plovia tempestuosament, la situació duraria encara tot el dia, la qual cosa va originar que el riu Segre es desbordés a la mitja nit i que les seves aigües inundessin una gran part de l’horta, tan fèrtil.

Referent de la localitat de Ponts, certament propera de la vila anterior, sobre l’indret d’ella conegut per “el Riuet”, situat a un quilòmetre solament del nucli urbà, on hi existia un barranc salvat per un pont de tres arcades, per sota del qual discorria la carretera d’unió amb Artesa de Segre, les aigües desenfrenades varen passar damunt la calçada. I, a conseqüència de la seva violenta arrancada, s’emportaren el ferm de la via que al·ludim en una longitud de 200 metres, amb el qual restaren interceptades les comunicacions entre les ambdós viles esmentades.

A la vila de Torà, entre les 16 i les 17 hores es desbordaren els rius que l’envoltaven. I ho era amb una impetuositat tal que s’inundà la part baixa de la mateixa, puix que les aigües assoliren allí un nivell esgarrifós, tot arribant a les altures dels pisos primers de les cases. Consegüentment, la rapidesa en que l’aigua cobria l’entorn sorprengué desprevinguda alguna gent la qual, malgrat els nombrosos actes de valor dels guàrdies civils i d’alguns veïns, fou arrossegada pel líquid element fins desaparèixer totalment.

Diumenge 13 d’octubre. A l’una de la matinada, l’alcalde d’Artesa de Segre telegrafià el governador civil de la província de Lleida, per tal de comunicar-li el desbordament del riu Segre a la contrada i que l’enorme cabal de les aigües augmentava de continu.

A Balaguer, eren les 2 hores de la matinada quan els ciutadans residents varen ésser desperts mitjançant uns forts cops continuats de picaporta a les portes de les cases, juntament amb el crit d’haver-se vessat el Segre. Amb tot, una situació de pànic es va produir enmig el veïnatge, màximament en coincidir que llavors ja es comptaven dos dies que la ciutat romania quasi a les fosques, a causa d’avariar-se les dinamos de la central elèctrica.

Enumerar els danys originats per la tronada a la riquesa de la població d’esment seria força llarg i difícil. Sigui suficient manifestar que a l’altura del recinte urbà l’aigua saltava per sobre el mur fet per la contenció de les riuades i àdhuc va ensorrar alguna casa.

Altrament i només clarejar el jorn, a la localitat mateixa hom pogué observar un quadre desolador, en veure’s com als edificis de l’empresa asserradora i dels cànems, propietat de Josep Muix, s’enfonsaren i la maquinaria resultà destruïda o forçada de seguir la corrent impetuosa. Talment, a la fàbrica de farines dels “Hereus de Solé i Florejacs” l’aigua remuntà fins a la sala de les màquines i s’hagueren de salvar les cavalleries per la porta del darrere de la quadra.

(Continuarà)
 

DOCUMENTACIÓ
* Boletín Oficial de la Provincia de Lérida, de l’any 1907.
* Diario de Lérida, de l’any 1907.
* El País, periòdic que també s'editava a Lleida, del 1907.
* El Pallaresa del 1907, un altre diari lleidatà.