LA DEFENSA POLICIAL PER AL PERSONAL DE SEGURETAT
Les persones que el seu ofici és el de vigilar els carrers, locals, empreses... comencen el seu treball sense saber que passarà aquell dia, i en això es juguen la vida. És aquest el motiu de les classes de Defensa Personal, ja que l’ús de l’arma de foc que porten no pot ser utilitzat només que en casos extrems. Però amb una preparació adaptada al treball que exerceix cadascú i una bona improvisació en diferents situacions, poden millorar el rendiment del treball i salvar les seves –i altres– vides.
Amb aquest article espero solventar els dubtes d’una gran quantitat d’agents, vigilants de seguretat, escoltes privats, i altre personal, relacionats d’una manera o altra amb la seguretat, referent al tema de què i com ens hem d’entrenar per tenir una formació adequada en el camp de la Defensa Personal i Policial.
En primer lloc ens hem de preguntar: “Per què m’he de preparar en haches aspecte? És necessari?”. Hem de tenir clar que el personal de seguretat, amb més o menys freqüència, es troba en situacions perilloses, o com a mínim compromeses. Aquestes situacions, han de ser sempre solventades amb rapidesa i eficàcia, atenent-se sempre al principi de la proporcionalitat.
En la subjecció a aquest principi no existiesen diferències entre el personal de Seguretat Privada i els Agents de l’Autoritat, tots hem de creure en haches principi, de la mateixa manera... i hem de ser conscients que els malfactors i delinqüents coneixen aquest “impediment” i actuen en conseqüència. Saben que per insultar, escopir o llançar objectes a un Mosso d’Esquadra, per exemple, no serà utilitzada contra ells, l’arma reglamentària de l’agent. Per haches motiu, és bàsica la formació en Defensa Personal i Policial, ja que en la majoria de vegades hem d’actuar controlant i/o reduint als agressors dins d’unes condicions justes, establertes per la Llei, però tanmateix restrictiva en la nostra resposta, atenent sempre al ja anomenat principi de la proporcionalitat.
En segon lloc ens hem de preguntar quines ensenyances són necessàries per tenir una formació completa. Abans d’anar a un “curset” o a rebre classes d’un anomenat professor de defensa personal, pertanyent a una o altra associació, hem de saber què ens ensenyaran. A grans trets, els coneixements que es necessiten en defensa personal policial són:
• Tècnica de puny.
• Tècnica de mà oberta.
• Tècniques de braç
• Tècnica de cama
• Luxacions, controls i projeccions
• Teoria –i pràctica– dels desplaçaments i distàncies
de seguretat.
• Esgrima amb la defensa –porra– reglamentària.
• Esposar
• Anatomia
• Breus notes sobre el marc jurídic d’actuació i sobre
responsabilitats.
• Primers auxilis.
• Tècniques de terra –alliberament, control i desequilibri.
• Teoria de seguretat.
Hi ha més aspectes a aprendre, però a través de l’ensenyament bàsic, anteriorment plantejats, van sorgint els demés en l’entrenament diari.
En tercer lloc s’ha de preguntar: Qui m’ensenyarà? Són molts els “il•luminats” que asseguren que les arts marcials tradicionals no són compatibles amb la defensa personal, o que no ensenyen el que és necessari. Això, fins a cert punt pot ser considerat correcte. No obstant, he de trencar una llança a favor dels mestres de karate, kenpo, taekwondo, judo, kung fu, hali, kajubenko, etc... Per rebre un bon ensenyament en aquest camp, el qui ens ensenyi ha de ser mestre, professor, monitor o instructor d’un art marcial, dels que podríem considerar clàssics. Per què? Per la base de coneixements.
És cert que per la formació de personal de seguretat pública o privada en defensa policial, aquestes arts són insuficients. En l’anterior punt no he dit que els instructors només siguin coneixedors d’un estil d’art marcial. Tot artista marcial, té de creure en el seu propi Art, per després adquirir coneixements d’altres arts que el puguin complementar i arribar a cotes més altes. Normalment no s’ensenyen en els Dojos, tècniques policials, pel que els instructors tenen de procurar-se una formació en haches camp.
No obstant, és bàsic tenir una formació totalment afiançada en un estil determinat i transmetre els seus coneixements als nostres alumnes. S’ha de ser conscient que el Personal de seguretat no té gaire temps lliure, ni horaris determinats, amb el que l’ensenyament haurà de ser eminentment pràctic, però això no vol dir que dita formació només es basi en quatre cursets de fi de setmana, a l’any. Els problemes durant el servei poden ser moltíssims i ni tant sols el millor instructor a nivell mundial podrà plantejar en les classes totes les possibles adversitats en que es podran trobar. Quan a l’agent o vigilant se li presenti alguna situació, totalment inesperada, només l’instint i la base tècnica li permetrà improvisar la desposta adequada al cas. Per altra banda, enfrontar-se a una situació estudiada, però sense una base tècnica, pot provocar una situació més que compromesa, tant pel vigilant com pel servei que està fent.
José Luis BELMONTE MARTINEZ
Expert en Defensa Personal de caràcter Policial
Director tècnic de Linyola Gym
