Barret Picat 132 - Literatura

PLUJA DE PREMIS

Coincidint amb una forta llevantada que va portar un temporal de pluja i fred, han anat caient sobre l’Institut alguns ruixats en forma de premis.

Com aperitiu, el dia de Sant Jordi la Cristina Borda de 3r d’ESO va guanyar el tercer premi de Narrativa intergeneracional convocat pel Consell Comarcal de la Noguera i consistent en un xec de 60 euros. Podeu llegir el text de la narració en aquesta mateixa revista.

Dies després arribava la notícia que un grup d’alumnes de 2n d’ESO havien estat declarats finalistes del 7è Concurs literari d’àmbit nacional “El gust per la lectura” convocat pel SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català). Sota la supervisió de la Maria Antònia Fa, la seva profesora de Llengua catalana, aquests alumnes (la Núria Areny, el Joseph Balagué, la Mercè Juncà, l’Àstrid Niubò, el Jordi Pons, l’Anna Vendrell i el David Vendrell) van interpretar un fragment de la novel•la El quart vent de J. F. Pérez i, sota la direcció del seu company Francesc Pujades, van enregistrar-la en vídeo. Esperem que el premi, tot i que encara no podem confirmar-ho, sigui dels grossos! I finalment va arribar el xàfec més fort: quatre alumnes de 1r d’ESO (la Carla Fuentes, l’Anna Domenjó, la Carla Garcia i l’Alexandra Sánchez) havien guanyat un dels dos primeres premis del 1r Concurs “La Vanguardia” a l’Escola consistent en una càmera fotogràfica digital per a cadascuna i en un viatge a París o Londres amb totes les despeses pagades. El treball de les alumnes va suposar la lectura diària de “La Vanguardia” durant un mes, la tria d’una notícia, el seu seguiment i l’elaboració, sota la tutela de la seva professora de Llengua catalana, la Josepa Berenguer, d’un article d’opinió sobre aquella notícia. El tema escollit va ser el de Tamara Navas, la noia desapareguda i posteriorment trobada morta en un apartament de Salou. L’article, titulat “En quin temps vivim?”, podeu llegir-lo en aquesta mateixa revista.

EN QUIN TEMPS VIVIM?
(TAMARA NAVAS: DESAPARICIONS)
Els avis ja ho diuen: en aquests temps, no es pot sortir tranquillament ni al carrer. Nosaltres els responem: –Tranquil, avi, que vais acompanyat de... I marxem deixant- los a mig parlar. Però quan els mitjans de comunicació anuncien fets com el de Tamara Navas, a Salou, et fan reflexionar. Una nena (que podia haver estat qualsevol altra) surt un tres de març de 2001 a la plaça de davant de casa seva, después de dinar, i no se’n sap res més fins l’any vinent; i, per postres, después de buscar-la per bona part del país i part de l’estranger, es troba morta amb senyals de violació, en un apartament de la mateixa vila.

Llavors et pares a pensar, et formules preguntes... Hi ha molta gent com Joan Miquel Cerrillo, el suposat agressor, ja que de moment és el principal sospitós? Què es pot fer per evitar aquests casos? I preguntes d’aquest tipus t’envaeixen. Però, quin tipus de gent fa això? Gent que no té família? Desesperats que es pensen que la vida no té sentit?

I ben mirat, la vida sí que té sentit; si el busques, el trobes. Es pot gaudir prenent cafè, mirant una posta de sol, sentint l’aire pur de la muntanya, escoltant les ones que xoquen contra les roques, mirant un cel estrellat en una nit d’estiu... Hi ha mil i un motius per gaudir dels petits detalls que ofereix la vida: tenir una meta, aconseguir-la. Si, en canvi, penses que ja ho tens tot fet, reflexiona. Hi ha milions de persones esperant fer un glop d’aigua fresca. Esperant que algú els doni un cop de mà, perquè tothom té dret a una infància feliç, perquè la vida, si t’ho pares a pensar, és curta, passa ràpida: gaudeix i deixa gaudir, ajuda i deixa’t ajudar. No deixis per demà el que puguis fer avui (tot i que jo, potser, no sóc la persona adequada per dir-ho...) Diuen que tothom té una “mitja taronja” i hi ha persones que poden passar-se la vida buscant-la, perquè és la seva meta, el seu somni. Últimament, la majoria de notícies no són el que se’n diu bones. Són tristes, amargues o violentes. Evitemho? Si hi posem tots el gra d’arena ho aconseguirem. Acceptem-nos, respectem-nos. Tots tenim drets i deures, i un dret que tenim és, precisament el dret a la vida, a la llibertat. Si tenim aquests drets tots per igual, no els arrabassem a gent innocent.

Tamara, estem amb tu. Tu eres una persona feliç que tenia el seu patinet, el seu xandall gris, la seva família, els seus amics. Et van allunyar d’aquests tresors, te’n van apartar. Però, sàpigues, siguis on siguis, que et recordarem per sempre.

Carla Fuentes, Carla Garcia, Anna Domenjó i Alexandra Sánchez
1r ESO B


		PLUJA DE PREMIS Coincidint amb una forta llevantada que va portar un temporal de pluja i fred, han anat caient sobre l’Institut alguns ruixats en forma de premis. Com aperitiu, el dia de Sant Jordi la Cristina Borda de 3r d’ESO va guanyar el tercer premi de Narrativa intergeneracional convocat pel Consell Comarcal de la Noguera i consistent en un xec de 60 euros. Podeu llegir el text de la narració en aquesta mateixa revista. Dies després arribava la notícia que un grup d’alumnes de 2n d’ESO havien estat declarats finalistes del 7è Concurs literari d’àmbit nacional “El gust per la lectura” convocat pel SEDEC (Servei d’Ensenyament del Català). Sota la supervisió de la Maria Antònia Fa, la seva profesora de Llengua catalana, aquests alumnes (la Núria Areny, el Joseph Balagué, la Mercè Juncà, l’Àstrid Niubò, el Jordi Pons, l’Anna Vendrell i el David Vendrell) van interpretar un fragment de la novel•la El quart vent de J. F. Pérez i, sota la direcció del seu company Francesc Pujades, van enregistrar-la en vídeo. Esperem que el premi, tot i que encara no podem confirmar-ho, sigui dels grossos! I finalment va arribar el xàfec més fort: quatre alumnes de 1r d’ESO (la Carla Fuentes, l’Anna Domenjó, la Carla Garcia i l’Alexandra Sánchez) havien guanyat un dels dos primeres premis del 1r Concurs “La Vanguardia” a l’Escola consistent en una càmera fotogràfica digital per a cadascuna i en un viatge a París o Londres amb totes les despeses pagades. El treball de les alumnes va suposar la lectura diària de “La Vanguardia” durant un mes, la tria d’una notícia, el seu seguiment i l’elaboració, sota la tutela de la seva professora de Llengua catalana, la Josepa Berenguer, d’un article d’opinió sobre aquella notícia. El tema escollit va ser el de Tamara Navas, la noia desapareguda i posteriorment trobada morta en un apartament de Salou. L’article, titulat “En quin temps vivim?”, podeu llegir-lo en aquesta mateixa revista. EN QUIN TEMPS VIVIM? (TAMARA NAVAS: DESAPARICIONS) Els avis ja ho diuen: en aquests temps, no es pot sortir tranquillament ni al carrer. Nosaltres els responem: –Tranquil, avi, que vais acompanyat de... I marxem deixant- los a mig parlar. Però quan els mitjans de comunicació anuncien fets com el de Tamara Navas, a Salou, et fan reflexionar. Una nena (que podia haver estat qualsevol altra) surt un tres de març de 2001 a la plaça de davant de casa seva, después de dinar, i no se’n sap res més fins l’any vinent; i, per postres, después de buscar-la per bona part del país i part de l’estranger, es troba morta amb senyals de violació, en un apartament de la mateixa vila. Llavors et pares a pensar, et formules preguntes... Hi ha molta gent com Joan Miquel Cerrillo, el suposat agressor, ja que de moment és el principal sospitós? Què es pot fer per evitar aquests casos? I preguntes d’aquest tipus t’envaeixen. Però, quin tipus de gent fa això? Gent que no té família? Desesperats que es pensen que la vida no té sentit? I ben mirat, la vida sí que té sentit; si el busques, el trobes. Es pot gaudir prenent cafè, mirant una posta de sol, sentint l’aire pur de la muntanya, escoltant les ones que xoquen contra les roques, mirant un cel estrellat en una nit d’estiu... Hi ha mil i un motius per gaudir dels petits detalls que ofereix la vida: tenir una meta, aconseguir-la. Si, en canvi, penses que ja ho tens tot fet, reflexiona. Hi ha milions de persones esperant fer un glop d’aigua fresca. Esperant que algú els doni un cop de mà, perquè tothom té dret a una infància feliç, perquè la vida, si t’ho pares a pensar, és curta, passa ràpida: gaudeix i deixa gaudir, ajuda i deixa’t ajudar. No deixis per demà el que puguis fer avui (tot i que jo, potser, no sóc la persona adequada per dir-ho...) Diuen que tothom té una “mitja taronja” i hi ha persones que poden passar-se la vida buscant-la, perquè és la seva meta, el seu somni. Últimament, la majoria de notícies no són el que se’n diu bones. Són tristes, amargues o violentes. Evitemho? Si hi posem tots el gra d’arena ho aconseguirem. Acceptem-nos, respectem-nos. Tots tenim drets i deures, i un dret que tenim és, precisament el dret a la vida, a la llibertat. Si tenim aquests drets tots per igual, no els arrabassem a gent innocent. Tamara, estem amb tu. Tu eres una persona feliç que tenia el seu patinet, el seu xandall gris, la seva família, els seus amics. Et van allunyar d’aquests tresors, te’n van apartar. Però, sàpigues, siguis on siguis, que et recordarem per sempre. *Carla Fuentes, Carla Garcia, Anna Domenjó i Alexandra Sánchez* 1r ESO B