Com tothom sap aquest és l’any del centenari de la mort d’una de les figures més populars i emblemàtiques de la nostra història literària: Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902 ). Recordarem que mossèn Cinto va ser el gran forjador, durant la Renaixença, d’un català literari ric, vigorós, i dúctil. Conegut sobretot pels seus dos grans poemes èpics, “l’Atlàntida” i “Canigó”, que constitueixen les seves dues obres mestres, fou també, tanmateix, un magnífic prosista i un poeta líric d’una potència i una delicadesa admirables.

El que la majoria de gent desconeix és que aquest català il·lustre va visitar el nostre poble i hi va pernoctar, almenys, en una ocasió. En Joan Mas i Vilaplana ens explica el fet tal i com li havia mencionat la Carme (de cal Tribó, àvia del Ramon Tribó). Ens recorda que la família del nostre folklorista Valeri Serra i Boldú tenia un cafè amb sala de ball inclusa al carrer Isabel II i també ens recorda l’amistat entre Valeri Serra i Jacint Verdaguer. Sembla ser que aquest últim, en una ocasió, va haver d’anar a Balaguer on va presentar alguna obra seva. Valeri Serra l’acompanya i al finalitzar l’acte anaren a Linyola i es quedaren a sopar i a dormir al nostre poble. Aquest és el fet i, per senzill que sigui, no deixa –sobretot a l’any del seu centenari – de ser curiós i remarcable que mossèn Cinto conegués el nostre poble. Qui sap si els seus carrers –aleshores enfangats i gairebé onírics – no li van inspirar algun passatge de la seva obra? Qui sap si els nostres avantpassats, aquells pagesos, tornant cansats del tros amb el parell , o aquelles dones infatigables portant càntirs des de la font Vella, no li van suggerir algunes línies memorables?

Imaginem un exemple:

“Amb son cànter (càntir) a la testa (cap)
ve la verge de la font,
degotant l’aigua tan llesta
com la suor de son front.

I diuen flors i donzelles
que la miren perlejant:
- Més hi escaurien estrelles
d’aqueixa testa al voltant.
....................................”

Lligat amb això, no vull acabar aquest escrit sense deixar constància que alguns veïns del carrer Isabel II m’han manifestat que creien que seria bo que aquell carrer tingués el nom de Valeri Serra i Boldú, ja que allí, com hem dit, va tenir la seva casa i va passar molts anys de la seva vida. Recordar, però que a Linyola ja hi ha un carrer dedicat a V. Serra, tot seria qüestió –en tot cas– de fer canvis. També hi ha qui ha al·ludit a la possibilitat de ficar una placa al carrer recordant que allí hi va viure l’esmentat personatge... En qualsevol cas és bo que els linyolencs recordem aquest folklorista que va viure i estimar el nostre poble i va escriure sobre ell.

Jaume Balcells
 

Per Àngel Periel Navarro

Al llarg de l’any 1908
(Continuació)

Dimarts 7 de juliol.- Arran l’establert al Decret real del 7 del febrer anterior, era quan la data que s’anuncià com el dia primer del mes d’abril de l’any en curs fou constituïda a Linyola la Junta local d’Instrucció primària. En ella constava de president l’alcalde, Josep Reñé i Pujol I per tots els restants que la formaven els regidors Felip Mayoral I Vergé i Josep Giné i Clua, de vocals; Josep Camarasa i Balsells i Josep Fabregat i Duart, en la condició pròpia d’ésser pares de família; Josepa Galceran de Bosch i Manuela Marsà de Queralt, igualment segons que mares de família; Josep Giné i Pons, qui actuava de jutge municipal; Marcel·lí Fenoll i Borràs, aleshores el farmacèutic que exercia a la localitat; Joan Monill i Puig, rector parroquial de la mateixa; Tomás Oriol i Font, el metge d’assistència pública domiciliària i, ensems, l’inspector de Sanitat municipal a la vila; i Pere Joan Mas i Sans, de secretari.

Dimarts 14 de juliol.- Antoni Bonjorn, Josep Porta, Josep Bonjorn, i Antoni Porta, tots ells veïns de Linyola, enmig una discussió que ells mantenien per algunes qüestions ben simples i fútils es varen enardir barallant-se, a causa de la qual cosa el primer dels citats rebria dues ferides lleus a l’esquena, fetes amb una arma blanca i també el segon va rebre una altra lesió a la front.

En conseqüència, el jutge competent va disposar immediatament l’inici de les diligències pertinents a l’eventualitat del fet en qüestió.

Dijous 16 de juliol.- Tot atenent-se les constants i enfervorides peticions de la Junta local d’Instrucció primària de Linyola, una Reial ordre d’aquesta data autoritzà la creació de sengles auxiliars a les escoles de nenes i nens de la vila amb el carácter de voluntarietat i sufragades del tot per l’Ajuntament de la mateixa.

Dijous 29 de juliol.- Un cop que el rector de la Universitat de Barcelona deixava resolt el primer concurs de mèrits de l’any en curs, Avelina Arderiu i Valls, l’estudiosa i molt puntosa jove nascuda a la població, cessaria de l’escola pública de Bahent, amb el motiu d’ésser nombrada la nova mestra de Butsènit, una localitat així mateix perteneixent a la província de Lleida.

Diumenge16 d’agost.- A l’una de la matinada s’ha originat un important incendi en dos magatzems que pertanyien a Felip Castelló, un veí de Linyola. Sortosament i malgrat la voracitat que el sinistre assolia, la dedicació plena i l’entrega total a les tasques extintores de les autoritats locals i, a més a més, de gairebé tot el veïnat linyolenc aconseguiren poder sufocar-lo tan sols en dues hores d’uns treballs esforçats. Les pèrdues materials foren xifrades en 200.- pessetes. I si bé tothom allí mantenia la creença total que el mateix constituís un fet casual, el jutge municipal de la localitat s’encarregava de practicar les averiguacions pertinents del cas.

Divendres 21 d’agost.- Pels volts del jorn aquest es varen fusionar el Liceu Escolar i l’Acadèmia de Sant Lluís, ambdós uns centres docents ben prestigiosos a Lleida. De la forma manifestada , al núm. 42 del carrer Cavallers, de dita capital, restava constituït un col·legi nou, que el dirigiria el competent mestre Frederic Godàs i el qual incorporava a les seves aules tots els avenços de la Pedagogia. Ell comptaria les escoles graduades de l’ensenyament primari, les escoles de l’ensenyament secundari, dibuix, comerç i música, com així també les preparatòries pel Magisteri superior i les altres oposicions. L’alumnat ho podia ser del règim intern, mig pensionista i extern. I respecte del professorat, juntament al susdit Frederic Godàs s’incorporaven a l‘establiment aquest uns altres dotze ensenyants, precedits d’Enric Arderiu i Valls, llicenciat de Filosofia i Lletres i un linyolenc força il·lustre.

Arribats aquí i en acabat de mencionar-lo, evidentment que proa difícil ens seria la continuació de l’escrit present sens de bell nou dedicar-li uns mots recordatoris a Enric Arderiu i Valls, el linyolenc emblematic al seu poble i arreu.

Així, del mateix cal dir primerament que es va distingir per conrear al llarg de tota la vida atenyent el treball i la modèstia. Més encara, durant les seves relacions d’amistat i tracte interpersonal mostrava sempre una bondat i una lleialtat inexhauribles.

Un amic seu digué d’ell al respecte: El vaig tractar molt, en ocasions ben diverses i furgant en la seva ànima com ningú pogués fer-ho. Mai per mai vaig esbrinar-hi el més lleu defalliment en la seva virtut.

Malgrat tenir el dret a sentir-la, cap vanitat l’engolava per l’obra personal seva de cercar a totes hores i obsessivament dins els arxius.

Treballava sempre tot defugint qualsevol lluïment personal. I el seu obrar ho era tan solament envers la família, la cultura i la Pàtria.

Davant aquelles idees fermes que ell posseïa no va recular pas cap vegada.

Sofrí la persecució de la justícia. Tot i això, la justícia inalienable acabaria per reconèixer-li el seu dret.

Tot plegat i d’Enric Arderiu, la integritat solament es pot escriure al mode d’un resum privatiu.

Dissabte 22 d’agost.- Mentrestant el veí de Linyola Càndid Company se trobava a Mollerussa, algú li va substraure un total de 192 pessetes, en monedes d’argent, que dins un paper embolicades les havia guardades sota un dels seients continguts al seu vehicle; el qual el tenia aparcat davant la porta de la “fonda de Sant Isidori”, d’aqueixa localitat. Tanmateix, en sospitar-se si l’autoria del robatori semblant li pogués correspondre a Joan Mora Bernabé, un infant de vuit anys, aquest el varen retindre i el lliuraren després a la disposició del jutge competent.

Diumenge 30 d’agost.- Josep A. Brugulat i Gort, vicari capitular a la diòcesi de Lleida i, alhora, el director de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana de la ciutat mateixa, juntament d’uns altres intel·lectuals va designar Enric Arderiu i Valls, el bibliotecari provincial, per tal de formar part del jurat encarregat d’examinar i qualificar el conjunt dels treballs de literatura que s’hi presentaren al pròxim certamen de l’entitat a celebrar properament.

Dimarts 1r de setembre.- La mestra Victòria Anguera i Basedas i el mestre i llibreter Joan Lles continuaven dedicats a les tasques docents peculiars en les escoles públiques de l’ensenyament primari de les nenes i dels nens de Linyola, respectivament.

Dissabte 3 d’octubre.- L’Associació Nacionalista Catalana, de Lleida, adherida a la Unió Catalanista, de Barcelona, tenia organitzat un cicle de conferències sota el nom genèric de “Catalunya-ciutat”. Enmig el total dels oradors participants a elles hi constava el preclar arxiver-bibliotecari Enric Arderiu i Valls.

Dijous 15 d’octubre.- Per haver-se elegit Eladi Quintana Junco el governador civil de la província de Lleida –en virtut d’un Decret reial del passat 23 del setembre–, en el dia present es possessionava el mateix del càrrec explicitat, en el qual llavors cessava Fèlix Peiró Zafra, el secretari del organisme esmentat que interinament el desenvolupava.

Dissabte 24 d’octubre.- És conegut com Ataulf Tarragó i Ruiz, un jove i brillant doctor en Filosofia i seminarista conciliar que nasqué a Linyola, acabava de llicenciar-se en Dret i Ciències Naturals a la Universitat Literària, de Barcelona. Talment, aleshores ell seguia encara aquells altres cursos del doctorat en la Sagrada Teologia a la Universitat Pontifícia, de Tarragona.

Diumenge 1r de novembre.- Al llarg la nit, d’una finca del terme municipal de Linyola, propietat de Josep Antoni Giné Galitó, veí d’igual localitat, uns quants amics d’allò que els hi podia agradar i sens un mínim cost s’endugueren varis aparells de conreu. I malgrat denunciar-se la malifeta, totes les gestions practicades a l’efecte resultaren infructuoses.
 

DOCUMENTACIÓ:
* Boletín Oficial de la Provincia de Lérida. Els números de l’any 1908.
* Diario de Lérida. L'edició de l’any 1908.
* El País, un diari independent de Lleida. Els exemplars corresponents a l’any 1908.
* L'Avisador del Magisteri. Revista de l'ensenyament primari, de l'any 1908.