Aquesta és una entrevista estranya feta a quatre persones de més de 40 anys de la vila de Linyola. L’objectiu és reflexionar amb veu alta i pensar el que passa al poble i el que ve en un futur proper. Que els seus noms no apareguin és per la seva expressa voluntat, per poder dir el que no volen i no quedar coaccionats per les properes eleccions municipals.

“Linyola és una població que s’està preparant per viure plenament les primeres dècades del segle XXI. Aquest cop a diferència dels anys 60 i 70, quan ens arribin les properes fornades d’emigrants dels països de l’est –polacs, txecs...– Linyola estarà preparada. Hi haurà vivendes per encabir-hi uns centenars de persones”.

“En aquests moments hi ha un moviment constant –principalment– de magrebins que no han arribat a quallar a les nostres terres, i així es pot veure en llocs on hi havia nutrides famílies de magrebins, aquestes no han agafat peu i estan essent substituïdes de manera ràpida per l’emigració dels països de l’est. El pagès i l’empresari en els darrers temps, estan utilitzant aquesta mà d’obra...i molta d’aquesta gent vénen amb l’intenció de quedar-se –i integra-se al nostre país. Linyola tindria d’augmentar la seva població en un 10 o un 15% la seva població en els propers anys”.

“Cohesionar i integrar aquests grups, serà una tasca molt difícil, ja que els nou-vinguts, de moment el que fan –i es lògic– és estalviar i celebrar festes entre ells... de moment no participen en les festes populars... però les “senten” i les “veuen”. “Els que sí es poden integrar més fàcilment són els joves nou-vinguts mitjançant l’ensenyament i la pràctica d’esports”. Encara que entre els entrevistats, creuen que de moment els joves d’aquests països no tenen capacitat de decisió i que no s’integraran i hi ha una persona, que creu que no s’integraran mai en el nostre país, però com diu: ”per ells faran”.

En el que si coincideixen tots plegats... és que “vénen uns temps molt difícils... la nostra gent, tot el poble –polítics, empresaris...– s’ha adonat que els impostos que han pagat al llarg de la seva vida, han anat a parar a d’altres terres, pocs han tornat cap aquí, i ja no es tracta de predicar l’independentisme, senzillament es tracta de continuar no essent carallots i això s’aconsegueix, recaptant i disposar dels diners que paguem. Si per això és te de ser independent o sobiranista o la paraula que més us estimeu, doncs passem per aquí i ja està... i que vagin a munyir a un altre lloc”.

Sobre Linyola i davant de les experiències viscudes en els darrers 40 anys, “s’ha d’aïllar a tots els polítics que considerin al rival, no un adversari polític, sinó un “enemic” polític. S’ha d’evitar d’entrar en aquest joc... Encara que les confrontacions personals, i les lluites cainites –reconeixen tots– en temps d’eleccions municipals, en un poble tan petit com el nostre són inevitables. La prova és que fins ara, els qui queden a l’oposició no compten per gran cosa, i això sembla que «sempre» serà així....”

Sobre la vida que portarem al poble els propers anys”aquesta serà la tasca dels qui manaran l’ajuntament, que tindran de seleccionar les obres que vulguin portar a terme, encara que sembla que la tasca d’aquesta dècada serà fer aquest edifici polifuncional i cultural, dotar-lo de recursos i fer-lo funcionar... però Linyola necessita també una llar de dia pels seus jubilats, una escola nova, una piscina coberta i també...– i aquí estimat lector escriu el que t’agradaria a tu. Ara mateix es demana l’edifici de la excaserna pel poble.

Per altra banda, creuen que a Linyola no es generarà directament molta riquesa ja que no hi ha noves empreses i ara que tots els pobles prop l’autovia ja tenen el seus polígons industrials, es certifica que hem viscut anys i panys a la palla... “de totes maneres es creu que el diner circularà més, amb l’especialització de l’agricultura, i que també ens caurà algunes engrunes –malgrat no haver-nos preparat– per la creació de l’Estany d’Ivars...”

I aquesta entrevista s’acaba parlant de la tasca que fan les associacions, però també els diferents esports que es practiquen a la vila, o de problemes com el sanitari, que fa anys i panys que provoca les protestes de l’ajuntament, però no es solventa... i així passen les hores de capaltard, aliviades per un bon berenar i begudes refrescants... a la fi, cadascú se’n va cap a casa i quedem que ens veurem d’aquí a 10 anys.