L’observació pràctica

Havent acabat l’ecosistema aquàtic, i per trencar amb la dinàmica que ha predominat en la majoria dels capítols anteriors, en aquest número tractarem aspectes més tècnics de l’observació dels ocells. Què cal i com observar ocells seran els aspectes a tractar en el present article.

En primer lloc, és important el vestir i el calçat que portem, sobretot si hem de caminar. Pel que fa al vestir, recomanem no anar amb roba llampant, ja que la roba vistosa fa que sigui més fàcil espantar als ocells; per altra banda el calçat és recomanable que sigui còmode, i tenir en compte que sovint podem caminar per zones d’aiguamolls.

A més de la roba, cal tenir una actitud que faciliti l’observació. Així, és molt important fer poc soroll, especialment si anem amb grup i no fer moviments bruscos que puguin espantar als ocells, per tant, cal tenir paciència. També és important amagar-se entre la vegetació; si anem en cotxe veurem que els ocells s’espanten menys que anant en bicicleta, encara que té els seus inconvenients, doncs no podem percatarnos amb tanta facilitat del que passa al nostre voltant (escoltar cants, observació d’ocells planejant o en copes d’arbres, etc.).

Observar ocells no requereix molt material específic. Malgrat tot, són indispensables uns prismàtics i una guia d’identificació, si a més d’observar-los volem aprofundir en l’estudi dels ocells, portarem una llibreta de notes.

Els prismàtics ens ajudaran a observar i identificar els ocells a una certa distància, sense molestar-ne la seva activitat. Alhora d’escollir uns bons prismàtics ens hem de fixar en els seus augments, la lluminositat i el seu pes. Els prismàtics més recomanables són els que tenen de 8 a 10 augments, amb obertures (per la lluminositat) que vagin dels 30 als 50 mm (o sigui de 8x30 a 10x50). Actualment també podem trobar prismàtics amb zoom, és a dir que tenen una gamma d’augments (per exemple de 8 a 24 augments; però si no són de bona qualitat, a mesura que augmentem la imatge, aquesta perd qualitat i és més difícil d’enfocar correctament. Pel que fa al pes, és millor que els prismàtics siguin lleugers, ja que sinó al cap d’hores d’observació se’ns cansaran els braços. A l’actualitat podem trobar una àmplia oferta de prismàtics, amb una bona relació entre el preu i la seva qualitat i cada cop més lleugers.

Per la identificació dels ocells que observem és important portar una guia de camp. Normalment les millors guies són aquelles on els ocells estan representats per dibuixos, que les que disposen de fotografies. Cal tenir en compte que els dibuixos ens podran mostrar aquells detalls de l’ocell que ens haurem de fixar a l’hora de la identificació. Com a complement de la guia de camp, podem disposar a casa d’una enciclopèdia d’ocells (aquesta sí amb fotografies) i un atlas d’ocells nidificants. Així si observem algun ocell estrany per la zona on estem fent l’observació, és interessant comunicar-ho a l’Institut Català d’Ornitologia (www.ornitologia.org).

A la llibreta de camp hi anotarem els ocells observats, junt a la data d’observació, el lloc, les condicions meteorològiques i característiques ecològiques de l’indret (bassa de rec buida, camp d’alfals segat...). De l’ocell n’anotarem l’espècie i el nombre d’individus observat; a més podem anotar característiques comportamentals (mascle cortejant femella, pollets seguint femella, disputa territorial...) i una petita descripció morfològica (els caràcters que li ressalten, que ens serviran per properes observacions), que pot anar acompanyada d’algun dibuix. Les anotacions és recomanable fer-les amb llapis i no amb bolígraf, per si la llibreta es mulla, ja que la tinta és correria. Un cop a casa és important passar les dades a una segona llibreta o a l’ordinador, perquè la llibreta de camp la podem perdre algun cop.

Com a material complementari podem adquirir un telescopi terrestre, que ens servirà per observar ocells a gran distància, sobretot en zones obertes i llacunes, ja que disposen de grans augments. Aquests disposen de zoom, amb uns augments que poden anar dels 15 als 60 augments. L’obertura de l’objectiu és recomanable que sigui d’uns 60 mm, ja que els inferiors perdran lluminositat. El problema dels telescopis és el seu elevat preu; així un bon telescopi s’acosta als 1.500 euros.

Si ens agrada la fotografia podem adquirir material fotogràfic. Aquí ens toparem amb el problema de l’enorme cost de la fotografia. Així podem iniciar-nos amb material de menys qualitat o de segona mà. És important abans d’adquirir material consultar amb un professional o amb una botiga especialitzada per no emportar-nos sorpreses després. Per fotografiar ocells haurem de disposar d’un objectiu de gran augment, normalment a partir dels 300 mm. Per apropar-nos als ocells podem fer servir amagatalls (els hide). Però necessitarem d’enormes dosis de paciència. Ara bé, tot plegat s’ho mereix, sobretot si obtenim unes bones fotografies.

Finalment també podem disposar de cassets o CD’s amb els cants i reclams dels ocells. Aquests ens serviran per identificar aquells ocells que no hem pogut observar al camp, però sí sentir-ne el seu cant.

Jordi Soldevila i Roig
Roger Guillem Martí