2.- Món Clàssic
2.1.- ROMA

Respecte els mapes grecs, els romans suposen un retrocés.

Les escasses reproduccions medievals que d’ells es coneixen mostren una concepció centrista del Món Romà, completament primitiva.

L’obra de Ptolomeu marca, sense cap mena de dubte, l’alça de la cartografia antiga, però marca també el final del gran impuls investigador dels alexandrins en aquest camp. Les seves ensenyances, mantingudes pels deixebles, i recollides més tard pels savis bizantins, a través dels quals passaren als àrabs, no tingueren importància en la cartografia romana, ja que, per ells, un mapa seguia sent un instrument pràctic.

Són, efectivament, un instrument pràctic els itineraris (un antecedent de les modernes guies de carreteres), utilitzables per a finalitats militars i administratius o comercials, dels quals el més conegut és el Tabula Peutingeriana, així anomenat pel nom de l’humanista alemany (Peutinger), del Renaixement, que el guardà en la seva biblioteca. És un extens cartograma, de 675 centímetres de llarg per 34 d’ample, que desenvolupa una esquematització de les calçades que recorrien l’Imperi, i senyala les ciutats que travessen, les fondes, etc., amb les distàncies indicades en milles romanes. En total estan indicats més de cinc mil llocs geogràfics, cosa que fa que sigui un de les més importants fonts del nostre coneixement de la geografia romana. L’original dibuixat en el segle IV d C, s’ha perdut, així com moltes de les nombroses còpies que al llarg dels segles es foren repetint. La més antiga que es conserva és del segle XII.

Els romans portaren a un alt grau els treballs de geometria i geodèsia aplicats a l’agrimensura. Es conserven manuscrits il·luminats, de l’Alta Edat Mitjana, dels agrimensors. Són manuals il·lustrats per mapes a gran escala.

Destaca, per una altra part, l’acabat disseny i l’elevada qualitat dels plànols topogràfics de poblacions, dels romans, entre els que cal destacar el de la ciutat de Roma, a escala 1/240, realitzat sota el regnat de l’emperador Séptimo Severo (203-211 d. de C.), gravat en marbre i que va estar col·locat en el Fòrum; es conserven d’ell uns 600 fragments i havia de mesurar uns 13 x 18 metres.

El tipus de mapamundi romà segueix el model circular dels geògrafs jònics, que havien usat Anaxàgores i Hecateu de Milet, i que fou comú en l’Edat Antiga, sense incorporar cap de les aportacions cartogràfiques dels alexandrins. El centre del món és lògicament Roma.

El més famós és el gran “Orbis Terrarum” realitzat per M. Vispanius Agripa (63-12 a. de C.), per ordre d’August. El mapa s’acabà l’any 20 a C, i estava situat en el Camp de Mart, de Roma. En ell se senyalaven els itineraris de tot l’Imperi i reuní el major número possible de dades. Es feren còpies d’aquest mapa en les ciutats més grans de l’Imperi, però cap ha sobreviscut. No obstant, el mapa d’Agripa va tenir una llarga influència posterior tant a Roma (la Tabula Peutingeriana abans citada) com més endavant en l’Edat Mitjana.

David Gispert Mata
Geògraf
Extret de www.cartograma.com