NOVETATS HIVERN 2003
LLIBRES PER MATÈRIES

PSICOLOGIA
— PARAREDA,A. Aprendre a morir, aprendre a viure. Barcanova, 2002.
— JEFFERS,S. Supera les teves pors: consells pràctics per viure sense por. Edicions 62, 2002.

CUINA
— CASAS, C. Restaurants de Catalunya. La Magrana, 2002.
— JAMAL, S. Aroma àrab: receptes i relats. Zendrera Zariquiey, 2001. (Premi al millor llibre de cuina estrangera “Salon Livre Gourmand 2000-França”)

FOTOGRAFIA
— BERMEJO, B. Francesc Boix: el fotògraf de Mauthausen. La Magrana, 2002.

SPORTS. EXCURSIONISME. ESPORTS D’HIVERN.
— MAURI,J. 50 itineraris a peu per Catalunya. Cossetània, 200 1.

MORAL. ÈTICA
— TERRICABRAS, J.M. I a tu, què t’importa? Els valors. La tria personal i l’interès col·lectiu. Ed. La Campana, 2002.

SOCIOLOGIA. RELATS
— ESCUDÉ, M. El Diari del senyor Joan. Combel, 2002.

POLÍTICA
— KEPEL,G. Crònica d’una guerra d’Orient / Breu crònica d’Israel i Palestina. Empúries, 2002

ECONOMIA
— ROIG, X. Ni som ni serem. Avis d’un executiu internacional: Catalunya perd eficàcia. Ed. La campana,2002.
— ALFONSO, R. Borsa per a no especuladors. Pòrtic /dèria, 2002.

CIÈNCIES. PARCS NATURALS.
— FELIU, P. Itineraris pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Brau, 2001.

ZOOLOGIA
— VIGO, M. Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Pòrtic. 2002.
— GUASCH, O. Obrint traça pel Pirineu: recull de travessies d’esguí de muntanya. Cossetània, 2001.
— PALAU, J. Els Millors circuits d’esquí de fons del Pirineu Oriental. Cossetània, 2001.

NOVEL.LA “ESPECIAL HIVERN “.
— ALÒS, M. Cartes a la meva mare. Pagès Ed, 2002
— BOSCH, A. 1714. toc de vespres. Columna, 2002. (Tercera part de la sèrie “la gran trilogia de l’11 de setembre”)
— BRUN, G. El Llegat dels càtars. Edicions 62, 2002.
— CHEVALIER, T. Angels fugaços. La Magrana, 2002.
— FRANZEN, J. Les Correccions. Columna, 2002.
— GRAFTON, S. “B” de bèsties. Proa, 2002.
— HORNBY, N. Com ser bo. Edicions 62, 2002.
— PALAEINIUK, CH. Asfíxia. Columna, 2002
— PONTIGGIA, G. Nascut dues vegades. La Magrana, 2002.
— RAHOLA, P. Els amants de Tània. Columna, 2002.
— RENAULT, M. El noi persa. Columna,2001.
— SURJ, M. Vishnu: una vida a l’Índia. Edicions 62, 2002
— TAGORE, R. L’esquelet. Empúries, 2002 

LITERATURA. RELATS.
— AUTER, P. Vaig creure gue el meu pare era Déu: relats verídics de la vida americana. Edicions 62, 2002.
— ESPINÀS, J. M. A peu per Galícia. Edicions La Campana, 2002.

GEOGRAFIA. VIATGES. DESCRIPCIONS.
— LATIFA. El Rostre robat. Ser una noia de vint anys a Kabul. Columna, 2001.

SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL
CONTES
— ALIBÉS, M.D. Abans de sopar. Timun Mas, 2002
— GAUCH, P. L. Balla. Tània. Serres, 2002.
— HAWKINS, C. El Castell del Terror. Montena, 2001.
— MOLIST, P. Sorra a les sabates. Combel, 2001.
— ORGEL, D. El Lleó i el ratolí i altres faules d’Isop. Blume,
— SARDA, R. M’agrada fer com els grans. Combel, 2001.
— VIDAL, A. M. Sona bé! L’esforç d’aprendre. Cruïlla, 2001.

IMAGINACIO INFANTIL / JUVENIL

7è PREMI DE LITERATURA “PROTAGONISTA JOVE”.
El Consell català del Llibre per a Infants i Joves, en col·laboració amb l’Associació catalana d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, convoca el 7è Premi de Literatura Protagonista Jove” amb el propòsit d’estimular la lectura d’imaginació en els nois i noies.

L’objectiu d’aquest premi és aconseguir que el nombre més gran possible de joves llegeixin els llibres seleccionats –per una comissió d’experts– i es constitueixin com a Jurat dins cada centre o biblioteca, els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, nomenin el que consideren millor.

Així, doncs, des de la biblioteca Salvador Espriu, volem engrescar, com l’any passat, als joves d’entre 13 i 16 anys de Linyola a participar en l’esmentat premi. Els llibres seleccionats es troben a la teva biblioteca i ja es poden endur en préstec o reservar-los.

Per a més informació, passa’t per la biblioteca i t’informarem!

LLIBRES SELECCIONATS:
• Grup de 13 a 14 anys d’edat
— FERNANDEZ PAZ, Agustín. Amb els peus enlaire. Barcanova, 2001.
— MATA, Jordi. Una altra guerra per en Ney. Cruilla, 2002.
— NICHOLSON, William. El Siurell del vent. Edicions B, 2002.
— SIERRA I FABRA, Jordi. En un lloc anomenat guerra. La galera / Tàndem Editors, 2002.
• Grup de 15 a 16 anys d’edat.
— LUCA, Erry. Montedidio. La Magrana, 2002.
— FLINN, Alex. Respirar sota l’aigua. Empúries, 2002.
— MURAIL, Marie-Aude. Quina passada! Empúries, 2002.
— ORTIZ, Jordi. Nigra. Barcanova, 2002.

Montserrat Espina
 

Aquests dos últims anys han estat ben significatius en la continuïtat de l’obra de Pere Ortís. El 2001, editat per Pagès editors i amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, ha aparegut en un arxivador de cartró el que vindria a ser la primera tongada de les seves obres completes. Conté la reedició, revisada, de cinc obres seves, quatre novel·les i un recull de contes. Les quatre novel·les són El pentagrama foll (publicada el 1982 amb el títol Mirall d’anatema), La pell de la iguana (1975), El clam de l’asfalt (1977) i La petja incerta (1986); i el recull de contes és Cròniques de l’aborigen crònic (1995). El 2002, aquest llibre que motiva la present nota de presentació i que s’acompanya gratuïtament amb la revista, La parla de l’Urgell.

La continuïtat de revisió i publicació de les obres completes manca, en aquests moments, de quatre novel.les més en l’àmbit de la creació. Són: Lo cop de falç (1987), El crit del guacamai (1988), El sol de la darrera selva (1998) i L’ombra del còndor (1998).

I d’un altre bloc de producció que podria incloure els tres llibres d’estudis lingüístics (On va el català? – 1995–, Netegem i enriquim la llengua catalana –1999– i La parla de l’Urgell –2002–), així com un possible llibre de selecció dels nombrosos articles periodístics d’opinió, de viatges i, en el camp més literari, d’entrevistes i també de ressenyes que ha anat publicant en diferents revistes (especialment a Serra d’Or i a El Pregoner d’Urgell).

Repassant més al detall la seva obra publicada ens adonem que com a novel·lista i narrador ha publicat un total de vuit novel·les i un llibre de relats, fet que el converteix en una figura notable però alhora singular a les lletres catalanes. I no singular pel fet d’haver embrancat les novel·les a cavall entre la pròpia terra, en el sentit més estricte, i les Amèriques (aquesta peculiaritat ha estat ben característica d’una colla d’escriptors catalans que visqueren la República i després l’exili, i ho reflectiren en la pròpia producció), sinó per haver anat a ultramar com a missioner paül primer i com a capellà secular després, haver compartit la problemàtica de grups humils d’una colla de països de l’Amèrica Central, amb l’experiència dels diferents tipus de dictadures i de colonitzacions, i haver-ne vist la continuïtat als USA, en els grups d’immigrants procedents d’aquells mateixos països.

Al decenni dels anys setanta es dóna a conèixer com a novel·lista amb dues novel·les de tema americà publicades per l’editorial Selecta, La pell de la iguana (Barcelona, 1975) i El clam de l’asfalt (Barcelona, 1977). La primera està situada a Hondures i l’Amèrica Central, denuncia el domini de polítics i terratinents i mostra els enfrontaments existents entre el partit Nacional i el partit Liberal. La segona (anunciada abans, el 1975, com L’al·leluia de l’asfalt) passa a Nova York, i presenta la història d’un nou messies, ben difícil a la societat industrial avançada que li fa de marc.

Al decenni dels anys vuitanta dobla les publicacions. En primer lloc apareix publicada per Virgili & Pagès la primera novel·la que havia endegat, en l’ordre cronològic i també en el vital, Mirall d’anatema (Lleida, 1982), que en redaccions anteriors de 1975 i 1976 apareixia com a La flama torta i que, en la dràstica revisió feta als anys noranta i publicada al 2001, ha esdevingut El pentagrama foll. La novel·la, estructurada en episodis-aventures, se centra en l’època en què Pere Ortís estudià al convent de pares paüls, a Bellpuig, i després a la casa de noviciat de l’orde existent a l’Espluga de Francolí; li dóna com a lema “Ridendo corrigere mores” i, tot i la crítica al sistema pedagògic de postguerra, manté l’interès sobretot en la narració de les “gestes” de la colla de nois.

Després, amb canvi d’editorial (ara editorial Pòrtic), continua la publicació de novel·les de tema americà. Són La petja incerta (Barcelona, 1986) i El crit del guacamai (Barcelona, 1988). La primera passa entre un cenobi nord-americà i el tròpic, i se centra en la problemàtica de la vocació religiosa. La segona, situada a El Salvador, mostra ja clarament la seducció pel món indígena i per les històries mitològiques del Popol Vuh!; seducció que passa, inevitablement, per la seducció del lleguatge indígena (usat amb profusió a la novel·la, la qual cosa el porta a afegir al final un vocabulari explicatiu). En l’endemig publica a Virgili & Pagès la segona novel·la de tema urgellenc, Lo cop de falç (Lleida, 1987). En aquest cas, a partir d’un fet històric del segle XIX, el crim del Tarròs, que pot recollir encara de la tradició oral, basteix una història que passa a Bellpuig i entorn, i en la qual experimenta un nou exercici de llenguatge, tot mantenint l’estàndard per a la narració i la descripció, i usant formes dialectals en el diàleg.

Al decenni dels anys noranta torna a canviar d’editorial barcelonina (ara és Columna), i hi publica un recull de narracions i una novel·la, alhora que a l’editorial Pagès, de Lleida, publica una altra novel·la, tot de tema americà. El recull, Cròniques de l’aborigen crònic (Barcelona, 1995), ambientat a Hondures, presenta en diversos contes un protagonista recurrent, el missioner Oleguer, que hom pot veure en part com un alter ego del propi autor; continua la influència del Popol Vuh! i la seducció envers el món indígena que trobàvem a El crit del guacamai. Les dues novel·les, El sol de la darrera selva (Lleida, 1998) i L’ombra del còndor (Barcelona, 1998), van completant el panorama de la seva experiència americana; la primera se centra en la situació de Nicaragua a l’època de la revolució sandinista, amb el marcat domini del partit comunista, i la segona planteja la problemàtica del món del negoci de la droga i passa a cavall entre Medellín i entorn, i Nova York.

Encara en aquest decenni dels noranta, ens havia comentat Pere Ortís que preparava una novel·la sobre l’actual plana d’Urgell, amb la riquesa aportada pel canal d’Urgell, que havia renovat els cultius i havia generat una prosperitat que, de retruc, havia permès elevar significativament el nivell cultural de la població. La nota de la contraportada de La parla de l’Urgell ens el dóna ara com a ja enllestit, amb el títol d’Amables collites, alhora que ens informa de dos nous títols (un recull de contes novaiorquesos i un recull d’experiències de viatges), tot plegat suposem que previst de propera aparició.

També durant els noranta s’anà imposant d’un costat l’afany de revisió de l’obra feta de cara a una reedició; i de l’altre costat l’estudi de la llengua catalana, amb la defensa d’una colla d’usos i de paraules que van oblidant-se tot i ser ben genuïnes, de vegades bandejades per altres nouvingudes i estranyes a la llengua. De primer publicava, encara a la Selecta, l’estudi On va el català? (Barcelona, 1995); després, a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i en la mateixa línia de reivindicació, Netegem i enriquim la llengua catalana (Barcelona, 1999). I ara tot just, com indicàvem a l’inici, l’estudi La parla de l’Urgell (Bellpuig, 2002).

A La parla de l’Urgell segueix la mateixa línia de defensa, però ara amb la reivindicació d’una colla de paraules i girs genuïnament nordoccidentals que molt poca gent manté en les converses quotidianes. Tot i plantejar l’obra en una línia de fonètica, morfologia i sintaxi, en realitat el desenrotllament és purament de tipus lèxic, amb el recull, ordenat alfabèticament, de tres grups lexicals diferents: en primer lloc, vocabulari (és la part més extensa, de la pàgina 17 a la 67; i després de cada paraula expressa el significat i dóna una frase com a exemple d’ús); després locucions i frases fetes (pàgs. 69-106; amb la mateixa estructura que per al grup anterior, és a dir, expressió del significat i frase d’exemple); i finalment adagis (pàgs. 107-123; en aquest cas sense explicacions).

Fer arribar aquest llibre als usuaris de la llengua és, sens dubte, el primer objectiu, per aconseguir-ne un de més abast: despertar la consciència dels usuaris envers la riquesa de la pròpia llengua i la utilitat de mantenir, especialment al nivell oral, les formes més específiques de la zona que, altrament, quedaran enterrades en els reculls escrits (tant si són lingüístics com si són narratius), puix que no tenen altres vies efectives de vitalitat.

En aquest àmbit d’estudi i defensa de la llengua, com en el de la narrativa, i fins i tot en l’àmbit vital, hom té la impressió que s’ha produït el mateix gir: de l’home que cisellava idees, valors i paraules a l’home que queda enamorat de les deus naturals dels pobles (l’indígena americà i el català) i en defensa els drets ardidament.

Ramon Miró