ELS CONREUS (Part II, regadiu)
L’ESPARVER CENDRÓS I L’ARPELLA PÀL·LIDA:

La semblança física entre aquests dos ocells indica la seva proximitat familiar en l’escala genètica. Encara que tenen trets que ens els distingeixen com ara, el temps en què podem observar-los a les nostres comarques. Entre ells s’alternen al llarg de l’any, a excepció de l’estiu, absents els dos.

Val la pena observar-los en vol, l’arpella i l’esparver són dos ocells amb un vol gràcil i amb moltes giragonses que magnifiquen els dos ocells. La seva tècnica de caça es basa en el vol baix, arran de terra, i amb canvis de direcció sobtats caient sobre la presa (ratolins, rates i talps, entre d’altres). Ales i cua estan expressament dissenyats per facilitar aquests acrobàtics vols, les ales estan estilitzades i en forma de “V”, i la cua rectangular i prima que els permet fer aquests canvis de direcció tan sobtats en ple vol.

Esparver cendrós (Circus pygargus).
Ocell de silueta lleugera, d’uns 50 cm de llargada. El mascle es diferencia clarament de la femella, té el dors i el cap grisós, la cua llistada de marró fluix i gris. El pit és blanquinós, amb llistes de color marronós. Les ales són també grisoses amb la punta negra. La femella, de tons més apagats, és marronosa de sobre, i blanquinosa amb algunes ratlles discontinues ocres pel dessota. Ambdós gèneres tenen les potes primes i dèbils. El tret que distingeix l’esparver de la seva cosina, l’arpella, a banda del color més pàl·lid d’aquesta com indica el seu nom, són les dues línies negres que tenen a les ales ambdós sexes, especialment visible en els mascles de cada espècie.

Habita zones obertes, guarets, estepes i camps de secà. Nidifica a terra, entre la vegetació; actualment majoritàriament ho fa als camps de cereals. El niu és una plataforma construïda amb branquetes i vegetació al voltant. La seva alimentació bàsica són els ratolins, les sargantanes i els llangardaixos; també captura polls d’ocells que nien a terra i insectes.

Actualment aquest ocell no nia pel Pla d’Urgell, a causa de la transformació dels secans en regadius i la intensificació de l’agricultura. Sí que ho fa a les comarques properes, com són la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el Segrià. En aquestes zones cria als camps de cereals i a l’última dècada ha augmentat la seva població gràcies a la tasca de conservació que s’està duent a terme, que es basa en deixar mitja hectàrea al voltant del niu sense segar, fins que els polls poden volar. Ara bé, en elles també està amenaçada per la futura transformació dels conreus de secà en regadiu.

A Linyola podrem observar l’esparver cendrós just abans i després del període reproductor, és a dir a mitjans de primavera i a la tardor. Les zones on ha estat vist caçant són els camps de conreus del camí de Tèrmens, sobretot cap al Barret Picat, el camí de Poal i cap a la Granja Sant Vicenç Ferrer, zones totes elles de camps oberts.

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus).
Ocell també esvelt de mida semblant a l’esparver cendrós, però de constitució una mica més robusta, sobretot la femella. El mascle és gris clar (pàl·lid), amb la punta de les ales de color negre; té el carpó blanc molt més ampli que el de l’esparver cendrós (igual com la femella d’arpella). El pit és de color més clar i no presenta ratlles. La femella també és críptica, és a dir de tonalitats marronoses per poder-se camuflar a la vegetació a l’època de cria. Aquesta és quasi igual que la femella d’esparver cendrós i se’n diferencia per ser més robusta, per les tonalitats més fosques, el carpó blanc més visible i el ventre marró clar ratllat d’ocraci.

El seu hàbitat és més ampli que el de l’esparver cendrós, així podem trobar individus a les brolles, prats montans, conreus, estepes i basses d’arreu de Catalunya, però sempre en hàbitats oberts. Nidifica a terra, enmig de prats o camps de cereals; però als últims anys hi ha poques dades de reproducció a Catalunya. S’alimenta sobretot de petits rosegadors, com són els talps, els ratolins i les rates; també menja petits ocells.

A les nostres terres és una espècie força rara, a causa de la seva baixa densitat. Tot i això, podem observar-ne individus a l’època hivernal, o sigui d’octubre a març, sobretot al període migratori, tant pre-nupcial com postnupcial, però també durant l’hivern.

Aquestes arpelles (que en algunes zones de Lleida reben el nom d’esparver d’estany) les podem observar per qualsevol zona del territori, tant en camps de conreus com en basses de reg, fora de l’època reproductora. Són bones zones d’observació entre el Salat i la Granja Sant Vicenç Ferrer, dins l’àmplia plana de camps d’herbacis; juntament amb l’àrea compresa entre el Castell del Remei i el Ballestar que enllaça amb el Salat fins al poble. També prop de Barret Picat trobem una altra zona plana, però de secans on podem observar el gràcil vol de l’arpella pàl·lida.

Roger Guillem Martí
Jordi Soldevila i Roig