Començar de bell
nou
Però també nosaltres mateixos hem estat llançats de bell nou al començament de la comprensió. Pressentim una alenada nova
i revolucionària en les paraules i en les accions tradicionals,
però no la podem copsar ni expressar. Això és la nostra
pròpia culpa. La nostra Església, que durant aquest anys
només ha lluitat per la seva existència, com si aquesta fos
una finalitat absoluta, és incapaç d'ésser portadora
de la paraula que ha de reconciliar i redimir els homes i el món.
Tot el pensament, totes les paraules i tota l’organització de les coses del cristianisme, han de néixer de bell nou d’aquest pregar i d’aquest actuar. Quan arribaràs a l’edat adulta, l’aspecte de l’Església haurà canviat molt. No és una cosa nostra de predir el dia -però el dia vindrà- en què de bell nou hi haurà homes cridats a pronunciar la paraula de Déu d’una faisó tal que el món en serà transformat i renovellat. Serà un llenguatge nou, qui sap si totalment irreligiós, però alliberador i redemptor com el llenguatge de Jesús.. Els homes se n’escandalitzaran, però seran vençuts per la seva puixança. Serà el llenguatge d’una nova justícia i veritat, el llenguatge que anuncia la pau del Senyor amb els homes i la proximitat del seu Regne. Fins que arribarà aquest moment, la tasca del cristià serà oculta i callada; però hi haurà homes i dones que preguin i que facin allò que és just i que esperin el temps de Déu. Que siguis un d’aquests i que puguin dir de tu: “La vida dels justos brilla com la llum que va creixent fins al ple dia” (Prov 4, 18).
|
|
Seguir llegint el text | Acabar el sermó |
|
Si vols participar: |
|
|
Per
dir la teva
Per saber la dels altres |