  |
Què
demanava Jesús?
El mateix que
tu?
|
|
Què
demanava Jesús?
El mateix que
tu?
|
| Les dues primeres peticions del Pare Nostre haurien d'ésser
traduides d'aquesta manera:
En una i altre petició no es tracta de cap activitat de l'home, sinó de l'obra exclusivament específica de Déu, de la seva actuació escatològica. Què es vol donar a entendre realment amb aquesta fórmula, tan estranya per a nosaltres, de "que Déu santifiqui el seu Nom"? Un cop més, la resposta ens la dóna l'Antic Testament, el capítol 36 d'Ezequiel.
|
| El
Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
Quan el poble d'Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immudicia de la menstruació. LLavors vaig abocar damunt d'ells la meva indignació: els vaig dispersar entre els altres pobles, els vaig esventar entre les nacions. A les nacions on anaven van profanar el meu sant nom, i van fer que diguessin d'ells: "Aquest és el poble del Senyor, però s'ha vist obligat a abandonar el seu país". Digues al poble d'Israel: "No ho faig perquè ho hàgiu merescut, sinó pel meu sant nom: jo santificaré el meu gran nom. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà: Us prendré d'entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra... Llavors habitareu en el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu... Llavors sabran que jo sóc el Senyor. Ezequiel 36
|
El nom de Déu ha quedat profanat mitjançant la dispersió
del poble d'Israel entre les altres nacions (deportacions del poble jueu
a Babilonia -les seves ruines són a 160 km. de l'actual Bagdag-
els anys 597 i 587 aC), ja que els habitants d'aquestes nacions es diuen:
"Aquest és el poble de Yahvé. Aquest Yahvé deu ser
un pobre Déu, totalment incapaç d'impedir que el seu poble
fos desposseit de la seva terra" (Ez 36,20).
En aquesta situació, Déu parla a través del profeta Ezequiel. El text (Ez 36, 22-24) indica amb claredat que és el mateix Déu qui "santifica" el seu Nom. I el "santifica" reunint i aplegant de tots els països el seu dispersat poble d'Israel. Reunificació és també renovació espiritual i conversió: "Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions" (Ez 36, 26-28) La fórmula, doncs, "Déu santifica el seu Nom" té un sentit molt precís i un contingut perfectament delimitat. I immutable. Aquesta fórmula només apareix en el llibre d'Ezequiel, amb una forta vinculació entre santificació del nom i restauració del poble (Vegeu també Ez 20,41 i 44). El que Jesús demanava era: "Reuneix i renova el teu poble d'Israel! Que torni a ésser el veritable poble de Déu! |
| Si vols participar: |
|
|
| Per
dir la teva
Per saber la dels altres |
 |