Bosch de muntagna
Tra los abras el sol
tisci de or
una reda gliuenta
i dins al cor se n'entra
l'aroma de la terra,
l'aroma de la pau.
Un ressò de rapòs
passa tra nau i nau
i l'ànima dasliga
i ne la pengia al cel.
Embeneda nel vel
dols de la frescura
la muntagna és durmida,
ne l'ombra apasiguara
pariesc ferma la vida
i el temps una rondaglia
a ma veu de carignu
a poc murmurara.
Bosch aspalgit a un'ara
de somnius i de olvit,
tanta freschesa al cor
dòna el tou vert, a mi
guteras de algua viva
en punta del maití.
Rafael Sari
Algherese Catalan
Back
