Centre de peregrinació i un dels referents religiosos, l'Ermita del Remei ha estat des de sempre dins el cor dels canareus, així com també la Verge del Remei que allí resideix tot l'any, excepte el temps que baixa al poble cada cinc anys per les festes quinquennals. Hom hi pot accedir per "les corbes", que així és com es coneix la carretera vella que va cap a Ulldecona, o bé, per la drecera que comença al mateix lloc que la carretera però cap l'esquerra al cap de dalt de la Ronda del Remei. Qui esculli aquest camí haurà de fer l'esforç d'anar pujant fins arribar al "Cor de Jesús" i després de tirar-li un ramet de farigola, veurà aquest esforç compensat amb una magnífica perspectiva del poble i si el dia es clar, aquesta vista s'extendrà fins a Penyiscola.
A l'ermita es celebren a més de les festes del Remei amb les paelles típiques i la "mona de Pasqua", on la majoria de canareus va a torrar carn, multitud d'actes de practicament totes les entitats del poble, com poden ser la Banda Municipal, els Quintos, les Pubilles, el Club de Futbol, etc... Un cop allí i després de la visita obligada a la Mare de Déu, podem contemplar la multitud d'exvots dedicats a la Verge o bé sortir a esbandir el cap o visitar el poblat ibèric a la Moleta del Remei situat al costat.
Construcció típicament mediterrània i alçada en dues fases, primer cap l'any 1626, i completada entre els anys 1704-1728 gràcies a la difusió del culte a la Verge del Remei per part dels Trinitaris i particularment a l'èxit de la batalla de Lepanto on Don Juan de Austria es va encomanar a la Verge del Remei dia de la seva festivitat aquell 7 d'Octubre de 1571; és com hem dit centre de peregrinació i no sols dels canareus sino també de pobles veïns entre els que destaca St. Carles de la Ràpita que al no tenir Verge pròpia i ser un poble mariner l'han adoptada com a patrona del poble -sembla que ara li haurem de pregar per què no ens pillin el terme.
Fa uns anys ha estat restaurada tan exteriorment com interiorment i hem pogut tornar a gaudir d'un magnífic fresc al sostre del santuari després de moltes dècades que havia perdut el seu llustre.
Sentin parlar als vells del poble es pot anar fent una miqueta de història. La imatge actual no es l'original que com tantes altres es va perdre durant la guerra civil, però a l'any 39 se'n va poder tornar a gaudir-ne (sembla que restava amagada en alguna casa). Des de llavors que baixa cada cinq anys a visitar el poble. Menció especial per la rialla que provoca mereix l'anècdota que un any per quinquennals li havien fet un pentinat amb tirabuixons molt arreglat i resulta que aquell anys els veïns del barri de les Cases la van voler portar en romeria... però va començar a ploure i la Verge es va quedar tota sola enmig d'un barranquet perquè tothom va córrer a aixoplugar-se... Aquest episodi sovint es recordat quan hi ha disputes entre canareus i casencs.
Dir per acabar que no només mereix la devoció dels canareus... ja que com hem dit St. Carles de la Ràpita la ha adoptat com a patrona i cada Octubre hi ha multitud d'autocars que porten a la gent que ve a venerar-la.
E-MAIL:kooopa@arrakis.es
E-MAIL:manic@arrakis.es