Tot i que Alcanar és un poble petit, no podem dir el mateix de la seva història, i si comencem tot seguit farem una petita referència a la geologia del terreny, ja que sembla ser que el que ara coneixem com la Serra del Montsià i més concretament la montanya que porta aquest nom, va ser antigament una mena d'illot tota envoltada d'aigua que quan es va enretirar va donar lloc a la plana que ara envolta el Montsià. En aquesta planicie però amb una lleugera pendent està situat Alcanar del que poc a poc anirem desgranant la seva història.
PREHISTÒRIA
No farem gaire referència a aquest període, ja que la falta de documentació és una dificultad significativa. Destacar el poblat ibèric de La Moleta del Remei lloc on es porten a termini importants excavacions per tal d'esbrinar el nostre passat més remot.
ÈPOCA ROMANA
A pesar dels dubtes sobre l'origen de Viriato,
certs documents centren la seva activitat vora les nostres terres, així
com també la famosa batalla naval en la que Cneo Escipión
va derrotar Esdrubal començant així la destrucció
dels cartaginesos que extenien els seus dominis fins els terrenys ocupats
en l'actualitat per Alcanar i els pobles veïns. Tot i aquesta confusió
tenim al nostre poble un vestigi de la dominació romana: El Pont
dels Estretets, utilitzat en aquella època per creuar el Riu
Sénia i que formava part de la via romana que unia Amposta amb Penyiscola
D'aquesta se'n desviava una de secúndària
pel terme mateix d'Alcanar, recorrent la falda del Montsià pel que
es coneix el camí dels bandolers i arribant a llocs tan conegut
pels canareus com el fondo, el lligallo, el camí de Virol...
ÈPOCA ÀRAB
L'origen d'Alcanar com a poble establert l'hem de buscar en l'època de la dominació àrab. Ja el nom del poble, en clara equivalència amb altres noms de pobles fundats pels musulmans com són Alcúdia, Alcanyís, Almenar, Alcàntara, etc., és amb tota probabilitat una prova de la fundació per part àrab. Sembla que el nom Alcanar ve de la paraula àrab Al-khanat, i que sembla significar "llotja" o mercat, ja que aquesta paraula s'utilitzava per nomenar els barris on hi havia mercaders àrabs. Numeroses obres bibliogràfiques de diversos historiadors es decanten per aquesta hipòtesi; a més per afirmar-la hi ha dades antropològiques, socials i costums que semblen fer-la encara més ferma i el fet de que sigui una zona ideal pel cultiu del taronger introduit pels àrabs, així com la presència de nòries i "silos" dóna gran "chance" a la possibilitat d'una fundació musulmana d'Alcanar.
ÈPOCA CRISTIANA
La fundació o refundació i
població d'Alcanar, corresponents a l'època cristiana, arranquen
del segle XIII, d'algun temps després de la Reconquesta d'aquest
país, feta pel Rei Jaume I d'Aragó.
Al voltant d'aquest segle es concediren
les cartes pobles a tots els pobles de la zona i Alcanar no en va ser una
excepció i cap al març de 1238 el Castellán de
Amposta, Hugo de Fulanquer de l'ordre de San Joan de Jerusalem, donà
la carta pobla als 21 fundadors que es van segregar del Castell d'Ulldecona,
tot i que van seguir pertanyent al terme de Tortosa degut a la gran influència
que allí tenia l'ordre de Sant Joan. En aquell temps el municipi
anava creixent poc a poc però constituint-se cada cop més
en un municipi propi i independent.
SEGLES XV, XVI, XVII
Època de lluites intestines, Alcanar va ser víctima de la Guerra Cívil entre els anys 1461-1466 on per ser poble fronterer i tenir a una banda i altra pobles pertanyens a bandols contraris va estar continuament exposat al pas d'uns i altres. No val la pena aprofondir més, només destacar que durant el anomenat corpus de sang Alcanar es va veure dominat per l'exercit castellà i per una forta epidèmia que va patir quasi tota la població.
SEGLE XVIII
En aquesta ocasió la guerra entre Borbons i Austries per la corona de Carles II va tornar a posar a Alcanar sota el domini de qui no volia ja que pronte va ser ocupat per les tropes de Felip V qui va agraïr molt aquesta fidelitat forçada, cosa que després va perjudicar al poble ja que Catalunya havia pres part a favor de la Casa dels Austries.
SEGLE XIX
Funest segle pel nostre municipi, a part
de la Guerra de la Independència, els fets més sagnants van
ocórrer durant la guerra carlista quan el Gral. Cabrera va sitiar
la ciutat. Des de Vinaròs van arribar reforços que van resultar
inútils ja que van ser axafats pel general carlista. Una gran quantitat
de morts van sembrar els camps. Els canareus van resistir tan valerosament
que quan van acabar per rendir-se, el General Cabrera els va perdonar la
vida en honor i homenatge a la seva valentia.
Aquests fets estan sumament detallats en nombrosos llibres
d'història de la zona.
Destacar de la resta del segle XIX el gran índex de bandolerisme que operava per la zona i que es refugiava per la orografia favorable del Montsià.
D'ON VENIM I CAP ON ANEM
Alcanar en l'actualitat roman a l'extrem sud de Catalunya com una espècie d'esborrany de la memòria mediterrània. Carrers empinats amb escalons pels carros... cases velles... el rocall... elements que detenen el temps i inviten a embaladir-se tot contemplant el poble en ell mateix... Però alhora intenta obrir-se pas cap al segle XXI amb els seus recursos i aprofitant la seva atracció turística.
Ara però es veu embolicat en un assumpte territorial per culpa de l'intent d'annexió de 1/3 del terme municipal per part del municipi Sant Carles de la Ràpita que de manera totalment hostil ha iniciat un procés de segregació al.legant motius totalment infundats. No seria la primera vegada que Alcanar perd terme... ja en temps del franquisme li va ser arrebatat de manera també poc justificada el barri anomenat "Poble Espanyol" també per Sant Carlos de la Ràpita... i perquè això no es torni a repetir ha sortit a Alcanar una Plataforma Cívica en defensa del terme que intentarà per tots els mitjans al seu abast impedir que es torni a robar part del terme ja que suposaria la pèrdua de llocs característics del poble d'infinit valor per als canareus.
E-MAIL:kooopa@arrakis.es
E-MAIL:manic@arrakis.es