Hola de nou, lectors de BARRET PICAT, ja tornem a ser aquí amb el món de la meteorologia. Una vegada més continuem amb els aparells meteorològics; en aquest número els aparells descrits són: el baròmetre aneroide i el baròmetre de mercuri. A més trobareu una petita descripció del concepte físic anomenat “pressió atmosfèrica”. Esperem que us agradi.
 

BARÒMETRE ANEROIDE

S’anomena baròmetre aneroide al baròmetre sense líquid, és a dir que no té una columna de mercuri. El baròmetre aneroide és l’aparell que tots tenim a casa que ens indica quins temps farà, si plourà, si farà bo o bé si estarà variable. El fonament del baròmetre és la deformació que la pressió atmosfèrica produeix en una capsa metàl·lica elàstica i perfectament tancada. La caixa consisteix en una càpsula de parets ondulades (càpsula de Vidi) en què s’ha fet el buit quasi absolut, a fi que la temperatura de l’aire que conté no influeixi en les indicacions de l’aparell.

Per evitar que la càpsula de Vidi s’esclafi per efecte de la pressió atmosfèrica, es reforcen les cares ondulades amb una molla interior en forma de ballesta, o bé amb una d’exterior en forma de làmina corbada. Una agulla indicadora assenyala la pressió en un cercle graduat. A causa de la inèrcia dels ajustaments i dels defectes d’elasticitat del metall, el baròmetre aneroide, porta sempre un lleuger retard en els seus moviments. Es convenient, doncs, en el moment de fer la lectura donar-li uns copets molt suaus amb la punta dels dits per a vèncer la inèrcia. Aquesta operació feta amb cura no perjudica l’aparell i, a més, permet veure pel sentit en què l’agulla es posa en el seu punt, si la pressió està pujant o baixant en el moment de l’observació. Per tant, el baròmetre ens mesura la pressió atmosfèrica, però... què és la pressió atmosfèrica?

La pressió atmosfèrica
En termes físics, la pressió es defineix com el resultat d’una força exercida sobre una superfície. També, la força d’un cos es defineix com el producte de la seva massa per l’acceleració que l’impulsa, i rep el nom de pes quan aquesta acceleració és l’acceleració de la gravetat.

L’atmosfera terrestre, amb els seus components sòlids, líquids i gasosos, està dotada d’una massa i és atreta cap a la Terra per l’acceleració de la gravetat; com a conseqüència, exerceix una pressió sobre aquesta que rep el nom de “pressió atmosfèrica” i pot definir-se com el pes que exerceix la columna d’aire sobre la superfície terrestre.

La mesura de la pressió atmosfèrica es féu, des d’un començament, pel seu equivalent en mil·límetres de la columna de mercuri que era capaç de sostenir. Encara avui la major part dels baròmetres estan graduats en aquestes unitats, de manera que al nivell del mar marquen aproximadament 760 (pressió normal) i tant com es va augmentant en altitud l’agulla de l’instrument marca nombre de mil·límetres cada vegada més petits. Al cim del Montseny, per exemple, el baròmetre assenyala prop de 620 mm. Modernament, els meteoròlegs han adoptat una unitat de pressió més convenient per els seus càlculs: el mil·libar, el qual equival aproximadament a 3/4 de mil·límetre de mercuri. De manera que la pressió normal al nivell del mar és de 1013 mil·libars (mb). A Sort la pressió normal és de 936 mb.
 

EL BARÒMETRE DE MERCURI

Els baròmetres de mercuri utilitzats en els observatoris serveixen per a mesurar la pressió atmosfèrica i han de ser contrastats amb un baròmetre patró. Pertanyent al tipus de baròmetres d’escala compensada, en els quals no és necessari cap ajustament al “zero” de l’escala. El seu ús és senzill, ja que es redueix a una simple lectura en l’extrem superior de la columna. Lectura que s’ha de corregir exactament amb taules normalitzades, per poder fer comparacions de pressió a nivell nacional o regional.

Descripció de l’aparell
Consta d’un tub de cristall ple de mercuri, i el seu extrem obert va submergit a la cubeta situada sota el tub graduat. Per assegurar el buit, el tub capil·lar s’ha previst d’un dispositiu que impedeix el pas de qualsevol bombolla d’aire. Per mesurar la temperatura del mercuri, porta acoblat un termòmetre unit, graduat en mitjos graus.

El baròmetre està construït de tal manera que la relació entre les seccions interiors del tub i la cubeta són conegudes. L’escala es fa de forma que les pujades de mercuri en el tub estiguin compensades en l’escala amb les baixades del mercuri a la cubeta. Disposa d’un nònius que pot lliscar al llarg del tub graduat per mitjà d’un botó que acciona un mecanisme d’engranatge i pinyó. Tant el nònius com l’escala fixa van protegits de la pols per un tub de cristall.

DADES TÈCNIQUES:
– Amplitud de l’escala: 560 hpa (hectopascal) a 1040 hpa.
– Diàmetre interior dei tub: 8 mm.
– Precisió: més menys 0,3 hpa.
– Divisions: 1 hpa.
– Precisió de lectura: 0,1 hpa amb nònius.
– Temperatura de referència: 00 C
– Interval de temperatura:  -150 C a +500 C
– Divisions de temperatura: 0,50 C.
– Dimensions: 65 mm de diàmetre en la cubeta, 940 mm de longitud.

Nota: 1 hectopascal (hpa.) és 1 mil·libar (mb.) 
 

David Gispert Mata

Extret de la web de l’Observatori
Meteorològic de Sort (www.svt.es/meteosort)