Per fer les fotografies del llibre “ Els carrers de Linyola “ he donat tombs i tombs pel poble, m’he endinsat pels carrers com en una mena de laberints fantàstics que no porten enlloc i et duen a tot arreu. He descobert indrets insospitats, detalls subtilíssims, racons oblidats. He gaudit passejant, al migdia o cap al vespre, per carrers plens d’història, d’encant, d’olors, de sorolls i de silenci. I he entès, per fi, que els carrers, com la gent, tenen una personalitat pròpia, una mena d’ànima lligada amb el passat i el present, amb els homes i dones que hi viuen i que hi van viure. I això no es pot fotografiar; per molt que busquis l’indret adequat, la llum més adient, l’objectiu més precís... no es pot fer.

Però ara no parlaré dels carrers, ni de les sensacions que he viscut al fotografiar-los (potser en un altre article), voldria només, fer una petita reflexió sobre les places que tenim a Linyola, i la seva ubicació.

Pel que fa a la distribució, no deixa de ser curiós que les vuit places que hi ha ara al poble estiguin orientades d’est a oest i lligades a dos línies, més o menys paral·leles, que serien les formades pel carrer Major i el carrer Lleida amb el carrer Salmerón i el carrer Pompeu Fabra.

En aquest sentit, doncs, la part nord i la part sud de la població queden desafavorides. Potser seria bo començar a pensar en alguna plaça, per exemple, prop de la caserna de la guàrdia civil, un lloc que el poguessin gaudir principalment la gent dels carrers Èdison, Amadeu Vives, Reina Sofia, Pons i Arola (entrada al poble), Ronda Sant Pau, etc. Quant a la part nord, la zona dels carrers Mercè Rodoreda, Francesc Macià, Josep Irla i Lluís Companys crec, també, que és molt digna i mereixedora d’una bona plaça.

Pel que fa a les places, només quatre ratlles (si tot va bé aviat podreu gaudir del llibre abans esmentat on trobareu una àmplia informació):
 

1.- La plaça Àngel Guimerà és un jardinet ple de rosers i presidit per la figura del monument al Sagrat Cor de Jesús que anys enrere havia estat col·locat a la plaça de l’Església. Situada al darrere de l’església (zona abans coneguda com “els patis”) és un indret tranquil i agradable, amb la xerrameca –això si– d’uns pardals infatigables. Potser hi faltaria un parell de bancs per reposar i gaudir serenament d’un lloc tan espiritual.

2.- Plaça Església. Situada davant de l’església, és una plaça per cabussar-se en la història, per recordar-la tal com era, amb cases tan significatives com cal Verdurenc, cal Morrut, cal Cassan, cal Formiguera...
Per sort, sembla que amb la construcció del local pol·lifuncional i de cal Cassan la plaça perdrà aquella mena de sensació d’abandó que produïa els últims anys.

3.- Plaça Mossèn Naudí. Situada al final de la baixada del carrer Escorxador, aquesta és una de les places més petites i potser, per això mateix, menys conegudes del poble. Amb bancs de pedra i un jardinet molt ben atès pel senyor Galitó, té un toc romàntic que fa aconsellable visitar-la quan acaba el dia, al primer foscant.

4.- Plaça Pau Casals. És una plaça de pedra amb una barana codolada molt ornamental. Unes troanes (els mateixos arbres que hi ha a la carretera) fan ombra a la gent que vulgui seure als bancs del mig de la plaça.
Donat que és un indret molt cèntric i la proximitat de llocs força freqüentats (casal dels jubilats, biblioteca, consultori mèdic...) es converteix en una de les places més visitades del poble. Grans, petits i jovent, en diferents hores del dia fan que aquell lloc sempre tingui vida, moviment.

5.- Plaça Planell. La reina de les places. La més gran. Segurament la més bonica. (Encara que les comparacions són desagradables i cadascuna té el seu encant incomparable). Però, al meu entendre, eternament inacabada. Des que es dessequés l’antiga bassa que omplia aquest lloc i, més tard, es plantessin els arbres l’any 1947, la plaça s’ha anat fent: pavimentació, enllumenat, mini parc infantil i fins i tot un monòlit. Però crec que la part superior de la plaça està incompleta, caldria un projecte professional, una distribució intel·ligent de l’espai i una intervenció de categoria que arrodonís tot el conjunt.

6.- Plaça 11 de Setembre. Un monument simbòlic, envoltat per un terra de gespa, dóna nom a aquesta plaça. És una plaça petita, bufona i molt fotogènica situada a una banda del carrer Pompeu Fabra. L’espai està repartit en dos: una zona ornamental, que inclou l’esmentat monument i alguns arbres que l’envolten, i un racó per la mainada amb bancs i gronxadors.

7.- Plaça dels Països Catalans. Al final del carrer Pompeu Fabra i davant del poliesportiu trobem aquesta plaça com una mena de gran porta a tot el complex lúdic-esportiu de la zona. Els arbres de les piscines i les plantes enfiladisses sobre la paret del poliesportiu van omplint de verd la zona, tot donant-li un aire més agradable.

8.- Plaça del Sitjar. De fet seran dues places. Situades a la rotonda del camí de Lleida i separades per la ronda de Sant Pau. Són places que acaben de néixer – millor dit, estan naixent – i que, a banda de representar un nou espai verd pel poble, serveixen per recuperar algunes sitges (recuperar la nostra història ) en aquest lloc tan emblemàtic que és el Sitjar.

Tant de bo que d’aquí a pocs anys puguem ampliar el nombre de places a Linyola –gairebé sempre equivalent a espais verds– tot essent una mica més justos i equitatius en la seva distribució.

Jaume Balcells i Palou