PETITS CAMALLARGS (11): CORRIOL PETIT I XIVITONA.

En l’últim número de BARRET PICAT iniciàvem amb el cames-llargues (Himantopus himantopus) un apartat dedicat als petits camallargs. Ara en aquest capítol continuarem parlant d’aquests petits ocells que semblen la versió reduïda de les cigonyes i les garses reials. El corriol petit i la xivitona seran els dos ocells que exposarem a continuació i en descobrirem alguna més que les seves cames llargues.

Corriol petit (Charadrius Dubius):
És un ocell una mica més gran que un pardal, entre 14 i 16 cm, i de figura esvelta. Té el front, la gola i la panxa blancs, porta un collaret negre que li dóna el tomb al coll, així com un antifaç negre que li cobreix els ulls. A la part alta del front com si d’una diadema es tractés, té una franja negra que li divideix el front blanc i el cap i l’esquena marró sorrenca. El seu bec és fi i negre, i també les seves potes, llargues i negres.

Habita en llocs humits com, rius, pantans, basses i tolles. És un ocell que es troba en basses amb poc pendent a les vores i poca vegetació a la riba d’aquestes, per això el podem veure en tolles no gaire profundes. El seu aliment són sobretot invertebrats i algunes llavors que troba remenant pel fang o entre l’aigua.

Podem veure aquest ocell a les Terres de Ponent a partir de la primavera fins a principis de tardor, però això en zones favorables com, vora el Segre. A Linyola, pot aparèixer ocasionalment durant aquest període, però és més freqüent a finals d’agost i principis de setembre. Els llocs on podem trobar-lo són zones com les basses que hi ha vora el puig de BARRET PICAT, en el camí direcció a Térmens, en alguna petita bassa de purim fins i tot, i també a la bassa de la Torre Neral. Cal dir que no hi ha llocs molt favorables per a aquesta espècie al nostre poble que podem veure també en algun camp regat empaitant invertebrats.

Xivitona (Actitis hvpoleucos):
Aquest ocell és una mica més gran que el corriol, medeix uns 20 cm. Té el bec punxegut, fi i llargarut; el cap i el pit són pigats d’un gris cendra. El ventre és blanc i l’esquena i el cap són marronosos, tirant a gris, vora l’ull hi veiem una cella blanca. Si ens fixem en el comportament, veurem que mentre camina no para de moure la cua molt graciosament.

El seu hàbitat és similar al de l’ocell anterior, viu en rius, basses, pantans i zones entollades. L’aliment és també similar al del corriol, invertebrats i llavors que troba entre el fang.

Podem veure la xivitona al nostre poble, tot l’any, però sobretot es veu a finals d’estiu, durant la migració; això no significa que no la puguem veure en altres èpoques de l’any. Els llocs on cal buscar-la és a la zona de l’Antic Estany d’Ivars, als pantans circumdants, també la podem veure a les basses de la vora de la Torre Calbet al camí de Térmens, i basses circumdants, a la bassa de la Torre Neral (Castell del Remei) i en altres basses de reg amb prou espai per poder caminar per la riba i buscar el seu aliment.

Jordi Soldevila i Roig

Dibuixos extrets del llibre, Els ocells de Ponent, J. Estrada
i dibuixos de D. Olivera, “La Mañana”.