COM ES FORMEN ELS NÚVOLS
En primer lloc, convé tenir clar que un núvol és un volum d’aire que es fa visible perquè conté moltes i minúscules gotetes d’aigua, cristalls de gel o gotetes d’aigua congelada, o una barreja d’aquests tipus. Per tant, l’aigua dels núvols no és vapor d’aigua –com a vegades se sent a dir–, perquè el vapor d’aigua és invisible; ni bosses d’aigua que, si es trenquen, produeixen pluja. Els núvols són un conjunt de nombrosíssimes gotetes o cristalls de gel (unes 1.000 per cm3) de mida molt petita (un diàmetre comú de les gotetes volta els escassos 0,01 mm) que, per aquest motiu, suren a l’aire.

Els núvols s’originen per la condensació (pas de vapor d’aigua a aigua líquida) i per la sublimació (pas directe de vapor d’aigua a cristalls de gel) que es produeixen a l’atmosfera sobre certes partícules sòlides microscòpiques, sempre presents en ella, que reben el nom de nuclis de condensació i de sublimació. Un cop formades, les gotetes líquides poden, a la vegada, congelar-se, donant lloc a les gotetes d’aigua congelada. Ja tenim els tres productes aquosos que poden entrar en la composició d’un núvol: gotetes d’aigua líquida, cristalls de gel i gotetes d’aigua congelada.

En l’atmosfera, quins són els processos que causen condensació i sublimació, és a dir, que produeixen núvols? Són, sobretot, els ascensos d’aire. Quan l’aire ascendeix –imaginem-nos una bombolla o un globus d’aire– es descomprimeix, en tenir cada vegada menys aire per damunt oprimintlo, i es refreda. L’aire fred admet menys vapor d’aigua que el càlid; per això, aviat la bombolla es trobarà saturada de vapor d’aigua i començarà a produir-se la condensació, o la sublimació si la temperatura de part d’aquest volum és molt baixa: haurà nascut un núvol. Únicament ens falta saber quins mecanismes produeixen a l’atmosfera ascensos d’aire. Són quatre: la convecció, l’orografia, les depressions atmosfèriques i els
fronts.

Doncs bé, l’aire caldejat per estar en contacte amb una superfície molt rescalfada, com poden ser les terres interiors de Catalunya o el País Valencià o l’interior de Mallorca en una jornada d’estiu, s’eleva, es refreda progressivament i es condensa sovint la seva humitat. L’aire fred superior reemplaçarà el buit que ha deixat en superfície el calent ascendent. Es crea, d’aquesta manera, una cèl·lula convectiva o tèrmica.

Les tèrmiques són aprofitades per les rapinyaires diürnes per a elevar-se i planejar, o pel vol sense motor. Si s’observen aquestes aus a mig matí (fet freqüent en el pre-Pirineu i en altres serres del País Valencià) pot assegurar-se que ja hi ha corrents convectius ascendents, encara que no s’observi nuvolositat. Els corrents convectius es posen de manifest durant els primers centenars de metres sobre el terra en els moviments, una mica bruscos, que experimenten moltes vegades els avions quan s’enlairen o aterren. Doncs bé, si l’aire ascendent, degut a la convecció, assoleix un nivell suficientment elevat, condensarà la seva humitat i formarà un núvol d’aspecte cumuliforme, és a dir, amb manifestes rodoneses i protuberàncies ben dibuixades. Cada protuberància correspon a un corrent ascendent enèrgic. És freqüent, per altra banda, que la base del núvol sigui sensiblement horitzontal, corresponent al nivell altitudinal on s’inicia la condensació del vapor d’aigua.

L’orografia també produeix, de manera natural, ascensos d’aire. El relleu actua com un autèntic trampolí, que impulsa cap a dalt els fluxos d’aire que li arriben. En efecte, una serralada o un altre tipus de relleu, encara que no sigui molt elevat, constitueix un obstacle per els fluxos d’aire que es dirigeixen cap a ell. El flux aeri tractarà de salvar l’obstacle orogràfic de dues maneres: en part rodejant-lo i en part remuntar-lo; ja tenim aquí un ascens d’aire. Depenent de la humitat, o vapor d’aigua, de l’aire ascendent i l’altitud del relleu, s’assolirà el nivell de condensació i es produiran núvols. Com més humit sigui l’aire, més baixos seran els núvols formats. Aquest cas es dóna amb vents de llevant o amb marinades, humits per la seva procedència marina, que condensen a només uns centenars de metres d’altitud sobre els petits relleus costaners del país.

David Gispert Mata
Extret de www.svt.es/meteosort