Barret Picat 132 - CARTOGRAFIA

HISTÒRIA DE LA CARTOGRAFIA (I)

Benvolguts amics, lectors de BARRET PICAT; amb aquest nou nú mero de la revista començarem un apartat diferent, i donem per finalitzat així el de meteorologia. Haches nou apartat l’hem titulat Histò ria de la cartografia en el qual us intentarem explicar l’evolució que ha sofert l’expressió cartogràfica al llarg del temps; esperem que sigui del vostre interès.

1.- L’origen dels mapes
1.1.- ELS POBLES PRIMITIUS
Els homes han utilitzat els mapes des de l’antiguitat, i probablement ja els feien en èpoques prehistòriques. És possible que fins i tot alguns dibuixos trobats en coves i refugis, amb un significat desconegut fins al moment, siguin croquis dels territoris on vivien i caçaven.

Tant les civilitzacions antigues com els pobles primitius han utilitzat com a suport dels mapes una plural varietat de materials; foren gravats en fusta, en pedra, o en taules d’argila cuita, pintades sobre la pell preparada d’un animal, o fets en un entramat de peces de fusta.

Els pobles primitius que han mantingut fins als nostres dies les seves cultures ancestrals construeixen mapes tan enginyosos, a vegades, com les cartes de navegació dels indígenes de les illes Marshall, potser els mapes primitius més interessants...

Carta nàutica polinèsia Aquestes cartes estan formades per un entramat de canyes lligades amb fibres de palma sobre el que apareixen subjectes petites closques que representen illes, i canyes corbades que són corrents marines i fronts d’onades. Tot i el seu aspecte rústic, els polinesis han utilitzat aquests primitius mapes per orientarse en les seves navegacions cobrint distàncies enormes en el Pacífic.

A Amèrica, els Inques, del Perú, feien mapes en relleu, els tallaven en pedra, tal com ho mostra l’anomenada “pedra de Saihite” que representa una ciutat.

Dels asteques es conserven bastants mapes que en general presenten un aspecte molt decoratiu; i en els que curiosament representa amb més interès fets històrics que els propis detalles topogràfics. Els pobles de les planes dibuixaven excel·lents croquis en pells de bisó; el seu sistema d’escriptura ideogràfica era perfecta pel desenvolupament de signes convencionals; així, petjades de cavall simbolitzaven un camí, un home creuant un riu, representava un pas, etc...

Els tuareg del desert del Sàhara utilitzen per fer el seus mapes els mateixos materials del lloc que representen: arena per marcar les dunes, grava per marcar l’erg i còdols per l’hamada.

L’habilitat cartogràfica dels esquimals és encara més coneguda. Construeixen els seus mapes damunt de fusta o pell de foca utilitzant colors per senyalar la vegetació, les corrents d’aigua, els llacs, illes, etc... En els seus mapes es podien apreciar grans deformacions i això no volia dir que no tenien habilitat sinó que aquestes deformacions eren resultat del concepte primitiu de distància, que no és geomètric, sinó cronomètric. No mesuraven la distància entre dos punts per la longitud mètrica entre ells, sinó pel temps que tardaven en recórrer-la.

El mapa té per objecte en qualsevol cultura representar diversos punts i accidents de la terra i la relació que entre ells estableix l’home. Aquestes relacions principalment es determinen per la distància i la direcció. Antigament la distància s’expressava no solament en mesures lineals sinó també, freqüentment, en unitats de temps (hores, dies...), tal com hem vist en la cartografia esquimal.

En general, aquests croquis dels pobles primitius representen únicament zones de les que tenen coneixement directe, encara que en ocasions siguin molt extenses. Això és el que els fa tan precisos i reals.

Tots aquests mapes tenen una característica comuna, són mapes amb una finalitat informativa, utilitària.

1.2.- LES PRIMERES CIVILITZACIONS
Amb les primeres civilitzacions estables apareix junt al mapa utilitari un nou concepte més intel·lectual. Existeix una dualitat, el mapa es presenta no solament com a instrument dirigit a un fi concret, la utilitat immediata, sinó també com a imatge, que és pel contrari símbol i il·lustració.

Mapa-instrument Mapa-imatge L’home tracta de representar l’Univers segons les seves concepcions; amb la geografia que coneix mescla les seves idees cosmogòniques, i en els mapes comencen a aparèixer llocs mítics, genis, etc..., tot això rodejant una zona central, que és en cada cas el país de l’autor, al que aquest considera sempre com a entre de l’Univers i la seva zona més important.

No limitaren solament la seva inquietud al més pròxim o conegut sinó que assajaren també la representació de zones més allunyades, de les que tenien una idea borrosa, i fins i tot de territoris remots més o menys imaginaris i fantàstics.

La part central representa realitats, fets geogràfics concrets, mentre que a mesura que s’allunyava d’aquest món familiar s’anava fent cada vegada més imprecís i poc a poc el mapa es va poblant en els seus extrems de monstres, d’éssers fabulosos i de creacions mitològiques. Fenomen equivalent a la sèrie d’estranys personatges interplanetaris imaginats, amb els que la literatura del nostre segle ha poblat l’espai exterior.

Aquest tipus de mapa on l’home ha plasmat la seva concepció de l’Univers, es concreta des de les primeres civilitzacions en una representació circular, corresponent a la panoràmic natural de l’horitzó.

Solament el coneixement complet de la Terra desterrarà aquestes idees, que fins llavors es repeteixen indefectiblement a través dels segles i dels llocs.

Vocabulari

Ideogràfica: Dit de l’escriptura els signes de la qual (ideogrames) representen directament les idees de les coses, no pas els sons del llenguatge.

Erg: m GEOMORF Extens terreny de sorra cobert de dunes que constitueixen alineacions poc o molt regulars, separades per depressions. Els ergs del Sàhara.

Hamada: f GEOMORF Altiplà estructural de superfície pedregosa, Roberta de sorra, entre la qual apareix una gran quantitat de rocs angulosos, que constitueix una forma de relleu característica del desert.

Cosmogònic: adj Relatiu o pertanyent a la doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.

David Gispert Mata
Geògraf
Extret de www.cartograma.com


		HISTÒRIA DE LA CARTOGRAFIA (I) Benvolguts amics, lectors de BARRET PICAT; amb aquest nou nú mero de la revista començarem un apartat diferent, i donem per finalitzat així el de meteorologia. Haches nou apartat l’hem titulat Histò ria de la cartografia en el qual us intentarem explicar l’evolució que ha sofert l’expressió cartogràfica al llarg del temps; esperem que sigui del vostre interès. 1.- L’origen dels mapes 1.1.- ELS POBLES PRIMITIUS Els homes han utilitzat els mapes des de l’antiguitat, i probablement ja els feien en èpoques prehistòriques. És possible que fins i tot alguns dibuixos trobats en coves i refugis, amb un significat desconegut fins al moment, siguin croquis dels territoris on vivien i caçaven. Tant les civilitzacions antigues com els pobles primitius han utilitzat com a suport dels mapes una plural varietat de materials; foren gravats en fusta, en pedra, o en taules d’argila cuita, pintades sobre la pell preparada d’un animal, o fets en un entramat de peces de fusta. Els pobles primitius que han mantingut fins als nostres dies les seves cultures ancestrals construeixen mapes tan enginyosos, a vegades, com les cartes de navegació dels indígenes de les illes Marshall, potser els mapes primitius més interessants... Carta nàutica polinèsia Aquestes cartes estan formades per un entramat de canyes lligades amb fibres de palma sobre el que apareixen subjectes petites closques que representen illes, i canyes corbades que són corrents marines i fronts d’onades. Tot i el seu aspecte rústic, els polinesis han utilitzat aquests primitius mapes per orientarse en les seves navegacions cobrint distàncies enormes en el Pacífic. A Amèrica, els Inques, del Perú, feien mapes en relleu, els tallaven en pedra, tal com ho mostra l’anomenada “pedra de Saihite” que representa una ciutat. Dels asteques es conserven bastants mapes que en general presenten un aspecte molt decoratiu; i en els que curiosament representa amb més interès fets històrics que els propis detalles topogràfics. Els pobles de les planes dibuixaven excel·lents croquis en pells de bisó; el seu sistema d’escriptura ideogràfica era perfecta pel desenvolupament de signes convencionals; així, petjades de cavall simbolitzaven un camí, un home creuant un riu, representava un pas, etc... Els tuareg del desert del Sàhara utilitzen per fer el seus mapes els mateixos materials del lloc que representen: arena per marcar les dunes, grava per marcar l’erg i còdols per l’hamada. L’habilitat cartogràfica dels esquimals és encara més coneguda. Construeixen els seus mapes damunt de fusta o pell de foca utilitzant colors per senyalar la vegetació, les corrents d’aigua, els llacs, illes, etc... En els seus mapes es podien apreciar grans deformacions i això no volia dir que no tenien habilitat sinó que aquestes deformacions eren resultat del concepte primitiu de distància, que no és geomètric, sinó cronomètric. No mesuraven la distància entre dos punts per la longitud mètrica entre ells, sinó pel temps que tardaven en recórrer-la. El mapa té per objecte en qualsevol cultura representar diversos punts i accidents de la terra i la relació que entre ells estableix l’home. Aquestes relacions principalment es determinen per la distància i la direcció. Antigament la distància s’expressava no solament en mesures lineals sinó també, freqüentment, en unitats de temps (hores, dies...), tal com hem vist en la cartografia esquimal. En general, aquests croquis dels pobles primitius representen únicament zones de les que tenen coneixement directe, encara que en ocasions siguin molt extenses. Això és el que els fa tan precisos i reals. Tots aquests mapes tenen una característica comuna, són mapes amb una finalitat informativa, utilitària. 1.2.- LES PRIMERES CIVILITZACIONS Amb les primeres civilitzacions estables apareix junt al mapa utilitari un nou concepte més intel·lectual. Existeix una dualitat, el mapa es presenta no solament com a instrument dirigit a un fi concret, la utilitat immediata, sinó també com a imatge, que és pel contrari símbol i il·lustració. Mapa-instrument Mapa-imatge L’home tracta de representar l’Univers segons les seves concepcions; amb la geografia que coneix mescla les seves idees cosmogòniques, i en els mapes comencen a aparèixer llocs mítics, genis, etc..., tot això rodejant una zona central, que és en cada cas el país de l’autor, al que aquest considera sempre com a entre de l’Univers i la seva zona més important. No limitaren solament la seva inquietud al més pròxim o conegut sinó que assajaren també la representació de zones més allunyades, de les que tenien una idea borrosa, i fins i tot de territoris remots més o menys imaginaris i fantàstics. La part central representa realitats, fets geogràfics concrets, mentre que a mesura que s’allunyava d’aquest món familiar s’anava fent cada vegada més imprecís i poc a poc el mapa es va poblant en els seus extrems de monstres, d’éssers fabulosos i de creacions mitològiques. Fenomen equivalent a la sèrie d’estranys personatges interplanetaris imaginats, amb els que la literatura del nostre segle ha poblat l’espai exterior. Aquest tipus de mapa on l’home ha plasmat la seva concepció de l’Univers, es concreta des de les primeres civilitzacions en una representació circular, corresponent a la panoràmic natural de l’horitzó. Solament el coneixement complet de la Terra desterrarà aquestes idees, que fins llavors es repeteixen indefectiblement a través dels segles i dels llocs. Vocabulari Ideogràfica: Dit de l’escriptura els signes de la qual (ideogrames) representen directament les idees de les coses, no pas els sons del llenguatge. Erg: m GEOMORF Extens terreny de sorra cobert de dunes que constitueixen alineacions poc o molt regulars, separades per depressions. Els ergs del Sàhara. Hamada: f GEOMORF Altiplà estructural de superfície pedregosa, Roberta de sorra, entre la qual apareix una gran quantitat de rocs angulosos, que constitueix una forma de relleu característica del desert. Cosmogònic: adj Relatiu o pertanyent a la doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers. *David Gispert Mata* Geògraf Extret de www.cartograma.com