L’Amèrica Pre-colombina

Els Maies
Els Maies creien que el món era circular i flotava damunt d’un gran mar damunt de l’esquena d’un cocodril. Tot i això tenien una concepció astronòmica clara, i definien els punts cardinals a base de colors:

Nord: Blanc
Est: Vermell
Sud: Groc
Oest: Negre

Els Inques
Els Inques suposen una variant de les cosmologies circulars de Mesopotàmia, Xina, Índia... (circumferències concèntriques). Els cronistes espanyols (segle XVI) descriuen el Sistema CECA: Divideixen els seus països en 4 quadrants i cada un representa diversos mesos de l’any, és un esquema social basat en una divisió cultural on els quadrants se suposen en una rígida combinació: El Nord-est (anomenat “muntanya” pels cronistes espanyols) correspon a la part amazònica, la qual consideraven salvatge. El Sud-oest és la terra dels “avantpassats”, a la qual tenen un cert respecte. El Nord-oest i el Sud-est està ocupat pels inques; i en el centre es troba el temple del Sol de Cuzco, des d’on parteixen una sèrie de camins. La cultura Inca del Perú considera mapes en relleu (maquetes), fetes de fang. Es coneixen maquetes de la ciutat de Cuzco i del poble de Muyna.

Els Asteques
Els mapes pictòrics eren coneguts pels asteques abans què arribessin allí els espanyols. Hernán Cortés l’any 1520 escrigué una carta a Carles V explicant-li que Montezuma li havia proporcionat una tela on havia dibuixada tota la costa del golf de Mèxic amb els possibles punts de desembarcament per l’armada espanyola. No es conserva.

Una altra carta de 1526 parla d’una altra tela que representa una partició de terres, un mapa cadastral. Un cronista de la conquesta, Bernal Díaz del Castillo precisa encara més, parla d’una manta d’henequè (fibra tropical) on figura la representació d’una ruta i pobles per on havia passat.

Com a mapes asteques s’han pogut trobar:

Una dotzena de mapes mexicans del segle XVI i XVII dibuixats amb estil pre-conquesta. Aquest estil suposa la repetició de formes particulars, convencions, signes que confirmen l’existència d’una tradició (com en el cas dels camins on es defineix com a una successió de petjades humanes).

Mapa de la vall de Tepetlaoztoc: Dibuixat el 1583, és una queixa d’ofenses dels indígenes contra una repartició de terres que fa el govern espanyol.

Els mapes asteques solen pertànyer a 2 tipus:
• Són la representació d’una propietat o domini. Els límits són línies rectes, vermelles i s’uneixen en angles rectes. En algunes ocasions, junt al mapa solen aparèixer l’arbre genealògic del propietari; d’aquesta manera afirma la seva propietat.
• Són plànols urbans. Alguns cobreixen solament l’espai al voltant d’un teocali (espècie de quadrícula amb 4 o 5 arbres genealògics); altres tenen, sèquies, carrers, mercats, places...

Actualment es conserva un plànol mitjà urbà-rural de la llacuna de la capital de Mèxic, part occidental de l’antiga ciutat; porta un parcel·lari de 300 parcel·les i existeixen sèquies que comuniquen unes parcel·les amb altres. En aquest mapa existeix un afegit posterior, l’Església de Santa María la Redonda (1524) que substituí al teocali.

El que feren els governants espanyols fou aprofitar l’habilitat de fer mapes dels asteques. Els “teocalis” són substituïts per esglésies, els “glifos” són traduïts al castellà, les petjades se substitueixen per ferradures... Els mapes asteques formaven part d’una cultura artística més àmplia, amb moltes manifestacions: com són uns diagrames que a base de cercles concèntrics representen els pobles sotmesos a un senyor territorial, o històries pictòriques (una espècie de còmic) dibuixades en una manta. Els únics documents pre-colombins (segle XIV-XV) són mantes històriques o documents simbòlics de dominis i propietats, on també apareixen elements pictòrics relacionats amb la religió. De totes maneres no se sap res de l’origen d’aquests mapes asteques.

Vocabulari
Teocali: Temple dels antics asteques.
Glifo: Són les petjades a les roques dels nostres avantpassats més arcaics.

David Gispert Mata
Geògraf