|
Quatre
llibres
|
|
|
Eugen Drewermann
Del naixement dels déus
al naixement del Crist
|
|
Walter Brueggemann
La imaginación profética
|
per
a una
|
|
|
|
|
catequesi
|
John Shelby Spong
Jesús, hijo de mujer
|
|
Raymond R. Brown
El nacimiento del Mesías
|
|
|
|
nadalenca
|
|
|
| Walter
Brueggemann
La imaginación profética
(1986)
The profetic imagination
(1978)
Traduït per Jesús García-Abril
Editorial Sal Terrae |
És un llibre escrit el 1978
(fa més de vint anys!!), quan encara no havia desaparegut la indignació
estudiantil dels anys seixanta, per un americà del nord, professor
d'Antic Testament i Degà del Eden Theological Seminary, a
Webster Groves, Missouri.
No puc precisar a quina confessió cristiana pertany, descartant
amb total seguretat que sigui la catòlica, doncs parla del "creixent
nombre de les meves germanes que, per fi, veuen com és acceptat
el seu accés al ministeri". I afegeix que "si aquest
llibre és diferent, es deu al fort impacte que la naixent consciència
femenina està produint en el nostre pensament teològic". |
L'aportació d'en Brueggemann era veure
com la figura profètica de Moisès representa una oposició
i una alternativa al règim faraònic (règim d'opressió
i d'injustícia, règim en què l'establishment diu que
"tot va bé", i en què per a seguir "anant bé"
ha de seguir recreant les estructures d'opressió; des d'ell mateix
no té capacitat de canvi a situacions de justícia, etc, etc...).
L'alternativa no pot venir del "sistema" (faraons, mags, endevinaires,
capatassos...), ni dels que pateixen resignadament el sistema, sinó
dels que saben "gemegar i cridar des del fons del seu esclavatge"
(Ex 2, 23) i estan decidits a utilitzar la força ("Ja sé
que el rei d'Egipte no us deixaré sortir si no és per la
força", Ex 3, 19). Aquesta oposició al "sistema faraònic"
i a una "religió del triomfalisme estàtic" i a una
"política d'opressió i explotació" gràcies
a la alternativa possible d'una "religió (?) de la llibertat
de Déu" i a una "política de justícia i compassió"
queda reflectida en el càntic profètic de Moisès i
en el seu verset final: ".d[,w: µl;[ol] Jl¿m]yI
hw:hyÒ." (Ex 15,18), que sempre deixar anar -per a qui és
bon entenedor- un "...i no el Faraó"
Ex 15, 18:
El Senyor és rei per sempre més!!
Si no veieu el text en hebreu, feu un 
i copieu l'arxiu HebII.zip al vostre /windows/fonts
I li canvieu l'extensió ".zip" per ".ttf". A vegades cal enganyar
a l'ordinador
|
|
No serem capaços
de comprendre la força de la imaginació profètica
si no arribem a captar la connexió entre la religió del triomfalisme
estàtic i la política d'opressió i d'explotació.
Karl Marx va saber copsar aquesta connexió quan va observar que
la crítica de la religió és la crítica fonamental
i la que ha de conduir a la crítica de la llei, de l'economia i
de la política.
I en nota a peu de pàgina, afegeix:
L'afirmació programàtica
de Marx, a la seva "Crítica a la Filosofia del Dret d'en Hegel"
és aquesta: "Així, doncs, la crítica del cel
es transforma en crítica de la terra, la crítica de la religió
en crítica de la llei, i la crítica de la teologia en crítica
de la política.
La veritat és que entre David i Salomó van carregar-se
la alternativa mosaica (ves a saber si aquesta alternativa va arribar a
funcionar algun dia), però va continuar sent el "somni" d'uns quants
(aquest "somni" encara dura avui). M'agradaria fer veure que aquest somni
perviu a través del llenguatge simbòlic (els càntics),
que recuperen -seleccionant- els símbols de la tradició que
encara tenen força en el moment actual. |
| Lectures
que ja pots anar fent:
|
Rellegir o tornar a cantar
els càntics de l'evangeli de la infància de Lluc (el Benedictus ,
el Magnificat ,
el Gloria in excelsis,
el Nunc dimittis )
sota aquesta perspectiva és una de les fites d'aquesta "catequesi
nadalenca". |
|
|
| D'aquest bisbe cristià
de l'Església Episcopaliana, també de l'Amèrica del
Nord, ja en vam parlar l'any passat. Si voleu, podeu tornar a llegir la
seva biografia (amb alguns detalls nous, però encara incompleta).
Segueix la tradició dels grans bisbes "catequistes". Recordem
que la seva preocupació és superar una concepció fonamentalista
i una interpretació literalista de la Bíblia. És un
procés que ell mateix ha fet, ("lentament, molt lentament, però
al mateix temps amb pas segur") al llarg d'una vida de lectura i estudi
diari de la Bíblia. |
John
Shelby Spong
Jesús, hijo de mujer
(1993)
Born of a woman (1992)
Traduït per José M. Pomares
Ediciones Martínez Roca |
El que ell ha anat rebent,
ho vol entregar als seus feligresos:
Veure la veritat del
mites rebutjant el prendre al peu de la lletra la seva explicació...
Valorar aquests temes tan intemporals com són els naixements virginals,
les encarnacions, les resurreccions físiques i les ascensions còsmiques,
que una i altra vegada apareixen en las narratives religioses de tots els
pobles del món... Separar l'experiència que nosaltres -els
cristians- havíem condensat en la paraula Pasqua de Resurrecció,
de la interpretació que aquesta experiència havia rebut a
les Escriptures i tradicions cristianes, les quals havien copiat molt lliurement
la mitologia dels pobles antics.
I això ho vol fer com "pastor", primer en el seu càrrec
de vicari o rector de parròquia, més tard com bisbe elegit
per la diòcesi de Newark (Nova Jersey)
Al mateix temps m'he
submergit en la lectura de les ciències físiques i de les
obres d'aquells teòlegs que gosen incorporar als seus escrits teològics
tot el saber del pensament contemporani, com poden ser Don Cuppit, Thomas
Sheeban, Hans Kung, Rosemary Ruether, Arthur Peacock, David Jenkins, Diogenes
Allen, Theilhard de Chardin, Elisabeth Schüssler-Fiorenza...
A més a més,
mai he deixat de fer de la Bíblia el meu llibre de lectura bàsic,
amb els comentaris i estudis de Raymond Brown, Michael Goulder, Edward
Schillebeeckx, Phillis Trible, Jane Schaberg, Elaine Pagels...
No puc escapar a una
tensió interior. Per vocació, sóc bisbe; per "hobby"
´intento ser un estudiós i un autor. Diuen que els autors
erudits han estudiat durant llargs anys les coses que han escrit, però
aquestes intuïcions mai no arriben més enllà dels cercles
acadèmics. Un bisbe, home o dona, pel sol fet de pertànyer
al poble és una persona pública, un símbol de la vida
de l'Església, de la seva confessió i de la seva unitat.
Així, doncs, com bisbe he presentat els punts de vista dels erudits
a l'atenció del públic, he ofert al debat públic les
diverses teories especulatives, he explorat obertament les normes del comportament
ètic i he invitat a l'Església i al món a un diàleg
a la recerca d'un nou consens teològic o creient.
El mateix Spong ens diu que a l'escriure l'any 1992 Nascut de dona
volia suggerir la possibilitat de que les narracions del naixement de Jesús
que troben en els evangelis de Mateu i de Lluc haguessin estat creats com
a resposta a l'acusació de que Jesús era fill il·legítim.
Qui sàpiga com llegir aquests textos evangèlics, hi podrà
descobrir indicis d'aquesta acussació .
Però també ens diu que, al llarg de tot aquest llibre, només
ha perseguit una cosa: un coneixement més profund de Déu
a la mesura que aquest coneixement ens és revelat en Jesús
de Natzaret
Recerco aquest Crist
revelador a través de les llegendes del seu naixement... He seguit
obertament algunes possibilitats esbalaïdores. He anat molt més
enllà de la lletra bíblica... Alguns quedaran astorats i
potser ofesos... Em fa pena causar dolor als creients senzills, però
no ho faig a la lleugera, ja que no puc creure que la ignorància
bíblica serveixi a la llarga a la causa del Crist. Ja fa temps que
tinc decidit que no cal sacrificar la veritat per a protegir els dèbils
i els religiosament insegurs. Veig altres homes i dones, que només
poden trobar a l'Església un déu massa petit per a que sigui
per a ells el Déu de la vida...
Per a aquest llibre vol destacar i agrair la seva dependència envers
dues persones: un home i una dona.
En primer lloc, el doctor
Raymond E. Brown, al que considero el principal erudit mundial sobre el
Nou Testament. Cada any tinc el costum d'escollir un dels grans llibres
teològics o bíblics per a estudiar-lo en profunditat,
i el considero com el meu mestre. The Birth of the Messiah (El Naixement
del Messies) d'en Raymond Brown va ser l'elegit l'any 1986. Cada dia, tres
o quatres planes, resseguint totes les seves referències, prenent
notes, dialogant amb ell... Ara em limito a reconèixer simplement
que els pensaments que intento popularitzar amb aquest llibre troben les
seves principals arrels més en Brown que en cap altre llibre. Això
no vol dir que estigui totalment d'acord amb ell...
La segona persona és
Jane Schaberg, professora de religió a la Universitat de Detroit.
En quant el vaig veure anunciat, tot seguit vaig comprar el seu llibre
The Illegitimacy of Jesus (La il·legitimitat de Jesús),
el qual també em va ser recomanat per Phyllis Trible, del Seminari
Unionista de Nova York. L'obra de Jane Schaberg em va donar una nova llum
sobre les narracions de la nativitat, prova de com l'Església podria
enriquir-se si comencés a escoltar el que tenen a dir les dones,
aquest grup antigament rebutjat i ignorat d'una manera tan àmplia
per aquesta mateixa Església.
Com escolta una dona,
una teòloga bíblica feminista, les tradicions de la nativitat
escrites, narrades i interpretades històricament només per
homes? Com podem evitar els prejudicis patriarcals i masculins a
l'hora d'escoltar, llegir i interpretar aquesta història d'una manera
més objectiva? Ella em va obrir, a les Sagrades Escriptures, uns
camins que jo mai n'havia somniat.
En l'interior del bisbe Spong, aquest diàleg entre Brown i
Schaberg produeix una forta tensió i, al mateix temps, uns fruits:
els que ell ofereix amb aquest llibre als seus lectors.
Per a mi, Schaberg és
un meravellós correctiu a tot el que diu Brown. Ella, és
cert, gaudeix d'una gran llibertat per a investigar, mentre que Raymond
Brown es troba, segons la meva opinió, molt més lligat -molt
més del que ell pot reconèixer- pel dogmatisme de la seva
tradició catòlico-romana.. Ella ens ofereix una perspectiva
feminista d'aquesta invenció masculina de la "Verge Maria"
|
|
|
| Raymond
E. Brown
El Nacimiento del Mesías
(1982)
The Birth of the Messiah
(1979)
Traduït per T. Larriba
Ediciones Cristiandad |
La
presentació ja està mig feta. Ens faltaria afegir que és
un sacerdot de la Societat de Sant Sulpici, catòlic, professor -avui
dia, emèrit- de Nou Testament en el Seminari Teològic Unionista,
a la ciutat de Nova York. Diguem també que ha estat membre de la
Pontifícia Comissió Bíblica. Acabem dient que el seu
llibre és "un clàssic" catòlic sobre el tema,
però que, malgrat els vint anys que ens separen d'ell, les seves
qüestions i les seves idees no han arribat encara al públic
catòlic de missa dominical.
En el seu temps, aquest llibre va ser rebut amb aquests i semblants
adjectius: extraordinari, definitiu, magistral, tot
un clàssic des d'avui... |
| El mateix R. Brown ens diu
que "l'argument central d'aquest llibre és que les narracions
de la infància són un vehicle digne del missatge evangèlic;
cadascú d'ells conté, com en miniatura, el que és
essencial de l'evangeli: que Déu s'ha fet present a nosaltres en
el seu Messies, el que va caminar sobre aquesta terra".
Ja hem vist el que el bisbe Spong diu sobre Raymond E. Brown. Però
què pensa el sacerdot catòlic R.E. Brown sobre el bisbe episcopalià
John Shelby Spong?
A principis de setembre escrivia així al meu amic Mingo Melero:
Vayamos a otras cosas. Hoy he comprado un libro de
Raymond E. Brown, Jesús en el Nou Testament, y después
he ido recordando que ya lo tenía en casa (y no sé de dónde)
en su versión original, An introduction to New Testament Christology.
En el tren lo he empezado a leer. En el capítulo segundo, Diversos
enfocaments de la cristologia del Nou Testament, (Various approches...),
menciona los siguientes:
-
A) Conservadorisme no académic (nonscholarly)
-
B) Liberalisme no acadèmic
-
C) Liberalisme acadèmic(scholarly)
-
D) Existencialisme bultmannià
-
E) Conservadurisme acadèmic
Y he encontrado la siguiente mención a J.S.Spong.
¿La quieres en inglés o en catalán? Al hablar del
"Liberalisme acadèmic":
| Aquest
liberalisme es diferencia del no acadèmic en diversos punts importants.
Reconeix que el NT està amarat de cristologia des del començament
fins al final, i que els seus autors afirmaren molt més que el fet
que Jesús era un moralitzador o un reformador social. No obstant
això, com implica l'etiqueta de "liberalisme", no accepta
que les valoracions cristològiques altes sobre Jesús, en
el NT, estiguin en línia de continuïtat real amb la percepció
que Jesús tenia d'ell mateix. Breument, les valoracions cristològiques
altes són considerades una equivocació. |
This
differs from nonscholarly liberalism in several important ways. Il recognizes
that the NT is shot through whit christology from beginning to end and
that its authors claimed far more than that Jesus was a moralizer or social
reformer. Nevertheless, as the classification "liberalism" implies, it
does not accept the high christological evaluations of Jesus in the NT
as standing in real continuity with his self-evaluation. In short, high
christological evaluations are regarded as mistaken. |
| En
algun lloc entre el liberalisme no acadèmic i el liberalisme acadèmic
hi ha l'opinió d'aquells qui han llegit llibres liberals d'estudiosos
(les febleses dels quals no sotmeten a una crítica suficient)
però tenen una visió de Jesús determinada, de fet,
per llur reacció al fonamentalisme sufocant en el qual van créixer.
Jo consideraria el bisbe episcopalià J.S. Spong un exemple d'això.
En el seu llibre Born of a Woman (San Francisco: Harper, 1992),
36-40, presenta un Jesús que no era d'origen diví, sinó
que era un ésser humà dotat, humil, generós i altruista,
els amics del qual certament no el consideraven un messies. Però
aquests tingueren una experiència pasqual o una il·luminació
interna que els va permetre de veure una total dependència de Déu
per part de Jesús, de manera que s'adonaren que la seva vida reflectia
la vida de Déu. En The Birth of Messiah (704, I) jo expressava
aquesta opinió: "No crec que cap autor del Nou Testament reconeixeria
el Jesús de Spong com la figura que proclamaven o sobre la qual
escrivien" |
Somewhere
in between nonscholarly liberalism and scholarly liberalism is the view
of those who have read scholarly liberal works (the weaknesses of which
they do not subject to sufficient criticism) but whose view of Jesus is
really determinde more by their reaction to the suffocating fundamentalism
in which they were raised. I would consider the episcopal bishop J. S.
Spong an example of this. In Born of a Woman (San Francisco: Harper,
1992), 36-40, he presents a Jesus who was not of divine origin, but a gifted,
humble, generous, and self-giving human being whose friends certainly did
not understand him as a messiah. Yet they underwent an Easter experience
or internal realization that enabled them to see patterns of total dependance
on God in Jesus so that his life reflected God's life. In The Birth
of Messiah (704, I) expressed this judgment: "I do not think a single
NT author would recognize Spong's Jesus as the figure being proclaimed
or written about" |
La pregunta ahora es: ¿quién atacó
antes? ¿Brown a Spong? ¿O Spong a Brown? El Born
of a woman es de 1993 y el de la cristología es del 94.
Una afirmació del propi Brown sobre el seu llibre obre les portes
al quart autor: "Estudiaré el significat fonamental de l'escena
bíblica: com està estructurada, com encaixa dintre de la
teologia i el missatge de l'evangelista i com aquest, al construir l'escena,
pot haver-la extret del material preevangèlic o del bagatge de l'antic
Testament".
|
|
|
| El
títol llarg d'aquest llibre és "Una interpretació
dels relats de la nativitat de Jesús a la llum de la psicologia
de les profunditats". Me'l va regalar fa anys en Xavier Melloni i ja
vaig veure que podia obrir un camí per la comprensió cristiana
de les narracions evangèliques sobre la infància de Jesús:
la clau era acceptar la veritat profunda dels mites. "Seguint el fil
del mite del naixement de l'home diví a partir de l'elecció
d'una verge de família reial, mite heretat de l'antic Egipte, la
meva recerca intenta rememorar i integrar per mitjà de la meditació
les imatges immemorials del misteri de l'Encarnació, una imatges
que molts pobles ja havien com pressentit i en les quals ja creien des
de molts mil·lenaris abans del cristianisme" |
Eugen
Drewermann
(1992) De la naissance des
dieux
à la naissance du
Christ
(1986) Dein Name ist wie
der Geschmack des Leben
Traduït per Joseph Feisthauer
Éditions du Seuil |
|
Qui és
Eugen Drewermann?
-
Neix el 1940 a Bergkamen (Alemanya).
-
Estudia Filosofia i Teologia a Münster
i Paderborn (Renània-Westfàlia), i, més tard, Psicoanàlisis
a Gotinga.
-
Segons ell mateix, "el meu
món existencial, per parlar d'aquesta manera, havia estat
profundament influït per la filosofia de Kierkegaard, Shhopenhauer
i Albert Schweitzer, i, igualment, havia estat determinant la influència
de Jean-Paul Sartre, rebuda en els meus anys d'estudiant".
-
A partir de
és catedràtic de Teologia Sistemàtica a la Facultat
de Filosofia i Teologia de Paderborn, a on al mateix temps exerceix de
capellà a una parròquia.
-
En 1989, quan ja fa anys que l'església
catòlica ha obert una croada contra ell, apareix Kleriker.
Psychogramm eines Ideals (publicat per Ed. Trotta en 1995 sota el títol
de Clérigos).
-
Li prohibeixen de formar catequistes.
Al setembre de 1991, arriba la seva expulsió de la càtedra.
-
Durant un temps, "l'Església
catòlica m'imposa una contradicció insuportable: puc predicar,
però no ensenyar". Més tard aquesta contradicció desapareix:
li arriba la prohibició d'exercit tot ministeri sacerdotal.
-
A partir d'aquest moment, treballa
de psicoterapeuta ("un terç del meu temps el dedico a conversar
amb les persones que cerquen la meva ajuda com terapeuta"), i dedica
bona part del seu temps a l'estudi, a escriure ("ara és el punt
central i el nucli de la meva activitat, però no tindria cap sentit
l'escriure si no continués amb la meva tasca de psicoanalista- acompanyant")
i a donar conferències ("que només serveixen com a publicitat,
de la que treuen profit sobretot els meus editors"), havent sabut mantenir
un estil de vida modest.
-
El fet d'assistir a conferències
seves (algun cop a primera fila com a La Sorbona) i de participar
amb ell a emissions televisives (Estrasburg, 1993), li va valer al bisbe
Jacques Gaillot un monitum
per part del nunci apostòlic a França.
-
Té publicats més de
50 llibres i el nombre d'exemplars venuts supera de molt el milió.
-
És pacifista i ecologista
convençut.
|
D'aquest
teòleg alemany, "castigat" pel Vaticà, ja van sortir algunes
coses l'any passat, però d'altres llibres. Per Nadal vaig aprofitar
alguna pàgina del seu llibre Dios inmediato ,
i una mica disseminades al llarg de l'any podríeu trobar idees seves
del seu famós Clérigos .
La cita, extreta de Retractationes de sant Agustí (llibre
I, cap 12, pag 3), que encapçala el seu llibre és molt significativa:
La mateixa realitat que avui dia anomenem
"religió cristiana" existia també entre els antics: mai ha
faltat ja des dels mateixos començaments de la humanitat fins que
el Crist hi hagi vingut en la carn. Després, tot simplement, hem
anomenat cristiana la veritable religió, la qual sempre ha existit.
D'aquí ens interessa la superació que fa en Drewermann del
mètode "històrico-crític", el qual es tanca
dintre de les fronteres de l'Antic Testament (com ens deia en Raymon Brown).
A mi em passava el mateix. Fa anys, per explicar el relat de l'Anunciació
de Lluc, pensava que ja en tenia prou si el comparava amb altres anunciacions
de l'Antic Testament, per exemple, la de Gedeó. Era una manera de
que "tot quedés a casa", dintre de la nostra "Paraula
de Déu" i dintre de la nostra "història de salvació".
Les narracions evangèliques de Lluc i de Mateu ens inviten als cristians,
amb les seves imatges i representacions arquetípiques pròpies
dels mites, a adonar-nos que ni som els únics ni hem estat els primers
en creure en el misteri de l'Encarnació de Déu.
Què
som nosaltres,
homes
i dones d'una llarga humanitat,
que de
sempre hem tingut necessitat
d'una
mare verge, d'un fill de Déu,
d'anuncis
divins, d'estels estranys,
i d'un
infant entre animals?
|
