|
|
|
|
|
El
naixement de Jesús
Una història
copiada? |
|
|
|
|
|
|
|
|
Tenim dues narracions
del naixement de Jesús: la de l'evangeli de Lluc i la de l'evangeli
de Mateu
Ja sabem que no hem de
cercar la manera de conciliar aquestes dues narracions. Tampoc és
el moment ara de fer veure les seves discrepàncies |
| Recordeu que els cristians no estem obligats
a tenir els mateixos radicalismes polítics de la Bíblia o
dels autors evangèlics. Tampoc sabem fins a quin punt Jesús
en va participar |
|
Ambdues
narracions estan construïdes sobre el record d'un antic tema bíblic:
el de la radical oposició entre Déu i el Faraó, entre
el Projecte de Déu
(l'alternativa profètica) i la consciència
monàrquica
Aquesta radical oposició
l'antic autor bíblic l'havia expressada amb la història de
Moisès i el Faraó
No hem
parlat de les "genealogies", però ja sabeu que els dos evangelistes
ens presentem una genealogia de Jesús. Segons les seves respectives
visions, la de Mateu (Mt 1, 1-17)
arriba fins a Abraham (el pare del poble hebreu) i la de Lluc (Lc
3, 23-38) fins a Adam (el pare de tota la
humanitat)
Sabent això, no
ens ha d'estranyar que en l'evangeli de Lluc la figura del "faraó"
estigui representada per August, el Cèsar de tot l'imperi, i que
en l'evangeli de Mateu aquest paper faraònic el faci Herodes, el
rei de la Judea
El poder "faraònic" sobre el poble
oprimit es manifesta amb decrets: |
| El Faraó
de l'Egipte: |
Finalment
el Faraó manà a tot el seu poble: Tireu al Nil tots els nens
hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes
Èxode
1, 22
|
| El Cèsar
de Roma: |
Per
aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que
es fes un cens de tot l'imperi
Lluc
2, 1
|
| El Rei
de la Judea: |
Quan
Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà
que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en
avall...
Mt
2, 16
|
|
|
|
|
|
| El "cens" és una
figura ambigua. Aquesta ambigüitat, molt possiblement volguda per
l'evangelista, ha donat peu a altres interpretacions:
Per això recomano:
|
Tots
aquests temes
ja van sortir l'any passat.
Alguns d'ells
tenen algunes millores |
| En l'evangeli de
Lluc de la infància tenim altres indicis que reafirmen que l'evangelista
tenia "in mente" aquesta oposició radical entre el "Projecte
de Déu" i el "règim faraònic",
oposició que quedava condensada en el verset final del càntic
de Moisès:
El Senyor és
Rei per sempre més!!
que sempre deixa anar
un:
...i no el Faraó!!
|
|
Davant del monumental
altar erigit en els Camps de Mart (Roma) en honor de la pau d'August (Ara
Pacis Augustae), el càntic angèlic proclama que la
autèntica pau és la que ve de Déu (Lc
2, 14)
Davant de les inscripcions que proclamaven
August com "Salvador del món",
el càntic angèlic anuncia el naixement del salvador de tot
el poble (Lc 2, 11)
Davant de les suposades "bones
noves per a tot el món", el càntic angèlic
anuncia una "una bona nova que portarà a tot el poble una gran
alegria" (Lc 2, 10) |
| Contra la propaganda política de l'imperi |
l'alternativa profètica
proclama: |
|
|
Us
anuncio una bona nova
que portarà a
tot el poble una gran alegria:
avui, a la ciutat de
David,
us ha nascut un salvador,
que és el Messies,
el Senyor.
Això us servirà
de senyal:
trobareu un infant faixat
amb bolquers
i posat en una menjadora.
I de sobte, s'uní
a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu
cantant:
Glòria
a Déu a dalt del cel
i a la terra pau
als homes que ell estima.
Lc 2, 10-14
|
|
I tot això
es canta quan ja l'imperi, per mitjà d'un dels seus governadors
de províncies, ha executat a qui prohibia "de pagar tributs al Cèsar"
(Lc 23, 2)
Era una acusació sense
cap fonament?
|
| Passem ara a l'evangeli
de Mateu. La seva narració, sense cap dubte, té el rerafons
de la història de Moisès i el Faraó. Què deia
la tradició jueva, tant la bíblica com l'extra-bíblica,
d'aquesta història?
En primer lloc, veiem les coincidències
entre el relat bíblic de Moisès i la narració evangèlica
sobre Jesús |
| El
Faraó intenta suprimir Moisès i, per això, aquest
fuig |
Ex
2, 15 |
|
Mt
2, 13-14 |
Herodes
busca el nen per a matar-lo i, per això, Josep pren el nen i la
seva mare i fugen |
| El
Faraó ordena que tots els nens hebreus, al néixer, siguin
tirats al riu |
Ex
1,22 |
|
Mt
2, 16 |
Herodes
mana matar a tots els nens de Betlem de dos anys en avall |
| El
Faraó va morir |
Ex
2, 23 |
|
Mt
2, 19 |
El
rei Herodes va morir |
| El
Senyor va dir a Moisès a Madian: "Torna a Egipte, que ja són
morts els qui et volien matar" |
Ex
4, 19 |
|
Mt
2, 19-20 |
L'àngel
del Senyor va dir a Josep a l'Egipte: "...torna al país d'Israel,
perquè són morts els qui volien matar l'infant" |
| Moisès
va prendre la seva dona i els seus fills... i se'n tornà cap a Egipte |
Ex
4, 20 |
|
Mt
2, 21 |
Josep
prengué el nen i la seva mare i tornà al país d'Israel |
|
|
|
|
|
| Per
fer veure el rerafons de les altres narracions no-bíbliques, recordeu
el que ja està dit a La història
de Moisès i el Faraó.
Suposo que molts encara
no coneixeu aquesta "gracieta" del petit Moisès. Ens n'ha conservat
la seva memòria l'historiador Flavi Josep, per a qui Moisès
"fou el més gran personatge entre els hebreus de tots els temps" |
|
TOT EL QUE ENS HA DIT
WALTER BRUEGGEMANN
SOBRE LA
RADICAL OPOSICIÓ
ENTRE
LA CONSCIÈNCIA MONÀRQUICA
I
L'ALTERNATIVA
PROFÈTICA
QUEDA RESUMIDA
EN AQUESTA "GRACIETA"
|
A
mida que Moisès creixia, anava semblant per la seva intel·ligència
de més edat de la que realment tenia; fins i tot en els jocs, ja
donava proves de que en el futur seria ben capaç de fer coses extraordinàries.
Quan ja tenia els tres anys, Déu va fer que el seu rostre irradiés
una tal bellesa que tots en quedaven admirats. Atreia les mirades de tothom
i, encara que anessin amb presses, tots s'aturaven al seu pas per a veure'l
i admirar-lo.
Termutis,
la filla del faraó, al veure'l tan ple de gràcia i no tenint
fills, va prendre la decisió de adoptar-lo com a fill. El va presentà
al faraó i, després d'haver lloat la seva bellesa i les seves
grans qualitats espirituals que ja es podien intuir en ell, li digué:
"És el regal admirable que m'ha fet el Nil; dels seus braços
l'he rebut i ara el vull adoptar. Us l'ofereixo per a que sigui el vostre
successor, ja que no teniu cap fill"
Aquest
el va rebre content i, volent agradar a la seva filla, el va estrènyer
contra el seu pit i li va posar sobre el cap la seva pròpia diadema.
Moisès,
com un nen que se'n burla, la va tirar per terra i la va trepitjar. Aquesta
acció fou vista com un molt mal auguri. L'escriba sagrat que havia
anunciat al faraó el naixement de Moisès va quedar tan colpit
que allí mateix el volia matar. "Mireu, Senyor, -va dir dirigint-se
al faraó- aquest nen del qual Déu ens va donar a conèixer
que només amb la seva mort podíem assegurar la nostra pau.
Veieu ja com la meva predicció queda confirmada i, marrec com és,
ja menysprea la vostra grandesa i trepitja la vostra corona. Mateu-lo ja
i així, d'un sol cop, destruireu les esperances que els hebreus
han posat en ell i alliberareu els vostres pobles de la por"
Flavi
Josep
Las
antiguitats judaiques
II,
ix, nn. 205-23
|
| Aquesta imatge segueix
viva a molts llocs de la Bíblia. Per exemple a:
"Els
reis de les nacions les dominen com si en fossin els amos, i els qui tenen
poder damunt d'elles es fan dir benefactors. No ha de ser així entre
vosaltres...".
Lc
22, 25
|
|
|
ELS
SOMNIS EN L'EVANGELI DE LA INFÀNCIA DE MATEU
|
|
|
| Recordeu
a Josep, "el somiador" (Gn 37, 19) i expert en interpretar els somnis
(Gn 41, 15) |
|
TROBAREM:
-
tres aparicions angèliques en somnis
-
dos revelacions en somnis
|
| Estudiem,
en primer lloc, les tres aparicions angèliques en somnis. Aquí
també trobarem un esquema ja estructurat |
