- Per què et fas una cabana? - em preguntaven.
- Perquè sí - contestava.
(En realitat la feia per fer-la)

- Per què fas una web? - em preguntaven. 
- Per aprendre a fer webs - contestava. 
(Perquè fent s'aprèn a fer) 
 
 

Vaig acabar la cabana i ara em serveix per a guardar les eines de quan faig de pagès. Serveix, també, per a resguardar-me de la pluja sobtada o d’aquell sol pesant de migdia de juliol. Serveix, sobretot, per mirar-me-la. I reflexionar, per exemple, que les mateixes mans que poden escriure paraules poden, també, fer cabanes. És una cabana petita, senzilla però molt sòlida. Ha suportat, ja, impertorbable, tempestes, glaçades, ventades i nevades.

Vaig acabar la web sense haver après massa a fer webs. I què. La vaig omplir de paraules que volien ser llegides. Per això avui la repinto i la deixo on estaba, per si vol ser mirada.