Un dia jo era al bosc fent llenya per l'hivern de més enllà. Un cop que vaig aixecar el cap vaig observar que un petit ocell no s'espantava de la meva presència ni del soroll de la motoserra. Tenia el pit ataronjat. Mantenint, això si, una prudencial distància, volava de rama en rama en cercles continus. Quan el sol s’amagava, jo plegava. Va ser així algunes setmanes. Al poc de jo arribar al bosc, ell venia a fer companyia als meus pensaments.

Dissabte jove (01:05), 31 de gener

"La mandra que atrapa cada matí a qui ho ha donat tot durant la nit"
Ho havia escrit al peu de pàgina d'un full escrit a mà, a llapis, que ara anirà a parar al foc de la llar. Troncs d'alzina i roure cremen barrejats, tranquils. En quasi cinc mesos el full ha envellit. Ha estat doblegat i desdoblegat. Ha viatjat molt. També ha creuat volant dos cops un tros de mar. Ara llur fum es mesclarà amb la boira i amb la nit. Les seves cendres, amb les del troncs de roure i alzina, s'uniran dies mes tard a la meva terra del meu hort. No es perdrà cap paraula. Només deixaran d'acompanyar-me en el viatge. La nota al peu res a veure amb el que hi ha escrit més amunt. Una anotació apressada al full que en aquell moment tenia més a prop.
He plegat el full seguint els vells solcs. L'he posat damunt els troncs que cremen tranquils. He mirat fins el final. Primer ha estat una flama ràpida i groga. Sense perdre la forma ha esdevingut una brasa viva i roja, breu. Abans d'esmicolar-se en cendra gris era una taca negra en mig el foc. Ara res. Ja no hi és.
Ara ja estic sol amb mi mateix. Cara a cara.La imatge és recent, de poques hores. El viatge muntanya amunt travessant plugim, boira i nit ha sigut nou. Quantes vegades hauré fet aquest viatge? Amb tots els noms de l'estat del temps, pensaments i sentiments ........ Molt més de mil cops.
Avui ha tornat a ser nou. Una nova absència. Inesperada perquè la presència no havia estat llegida. Ha mancat la quarta estació. Els somnis han estat senzills. Els sentiments són forts.
Tornar a la vella normalitat....... No. Es va trencar. Hi ha nous records, evolució i sentiments que no s'han trencat. Serà una més nova normalitat, diferent.
Posaré un altre tronc gros al foc de la llar. Avui és necessari que quedi adormit només posar el cap al coixí.
He posat el tronc gros de forma que cremi lent i pel mig. El foc el partirà en dos. Quan em llevi només caldrà ajuntar les dues meitats i el foc revifarà sol.
El gust de l'amor que sento ara i aquí no és ni dolç ni amarg. És un gust que em confon i no sé quin nom té.
Mai he mirat sol l'horitzó del mar del Lloc. Sempre mirava a baix a la platja, l'últim dia el blau del mar tenia dues tonalitats. Hi hauré d'anar i fer-ho. Sé que ho faré. Abans de la quarta estació.
He après. No només una mica d'ortografia. He après de dimensions de coses que no tenen temps ni nom. A madurar? Ni a hòsties. L'empatia feta una merda, torpe.
La copa. Sense exhaurir. Glopets. El pes de l'ombra de les hores, les llàgrimes que he besat i les que no he vist........ No sé que somiar. Sento que alguna cosa està a punt de sortir d'allí, del més endins. 

Febrer recent nascut. Diumenge 1, 02:45

Aquí anomenen humitat a aquesta pluja tímida. He pogut tallar arbres i fer foc amb llurs rames primes. Quan he acabat m'he adonat que estava xop.
El meu amic l'ocell de pit ataronjat no m'ha vingut a veure. M'ha deixat sol enmig del bosc, mullant-me. No massa lluny he escoltar el parlar en clau d'un grup petit d'ocells. Sé que el meu amic l'ocell del pit ataronjat no hi era. Està sol. No m'ha vingut a veure perquè ara ja sap que marxo quan es va fent fosc.
Avui he pensat molt. Sense analitzar. Sense defugir del viure aquests moments, ni del gust amarg ni del que no té nom. També he pujat fugaç a l'altra muntanya, a veure lameva amiga la roca partida. Un hivern cru el glaç la va partir en fulls. Aquell full que manca ha viatjat, ha estat prop el mar.
De la finestra del restaurant es veien les llums de pobles de moltes comarques. El sopar car no m'ha agradat, només les postres. Acabat he demanat un cafè de veritat, llarg amb tassa gran (de nom, americà). Sé que no em deixarà dormir fins tard. Vull somiar. Vull fer somni allò que ahir, a la quasi matinada, va sortir d'allí, del més endins. No existeixen paraules per posar-li un nom. 

EPÍLEG

Març. Encara que només va durar unes hores, moments, hi va haver quarta estació, com havia de ser.

inici pàgina