|
|
|
Sensacions
Aquesta vegada he de pensar que fer. No ara, ni segurament demà
li l'altre. Ara vull pensar que d'aquí pocs dies tornaré
al meu oasi. A dormir nu al llit tou sota set mantes pesades. Sentir
aquella quasi insofrible sensació de fredor al posar-m'hi. Percebre
com la calor que emana el cos va escalfant els llençols de cotó
fins que es produeix l'equilibri reconfortant. Això sí, no
et pots moure un pel.
Anar pels carrers dient adéu a tothom amb qui et creues. Retrobar-me
amb els amics i les amigues. Riure.
Capbussar-me al toll profund que hi ha al peu de la cascada. Arribar
al fons amb l'ajuda d'una pedra grossa a les mans. Deixar la pedra i iniciar
el retorn cap a la superfície, una llum platejada tan llunyana que
sembla que no s'hi hagi d'arribar mai. Batre les cames amb fúria
desesperada fins assolir l'atmosfera i beure tot l'aire que hi ha.
|
|